“Hi ha un rebuig social de la pobresa, com si aquesta fos un virus”

La Xarxa va sorgir en veure la necessitat de donar resposta a les mancances materials en la crisi de la Covid-19, amb l’estat d’alarma present i veient que el “confinament anava per llarg” i que moltes famílies es trobaven sense possibilitats de treballar i d’altres no cobraven els ERTO, cosa que els dificultava tenir uns ingressos, i per tant poder pagar el menjar, factures i lloguers. Va ser aleshores quan es va desplegar la xarxa solidària. L’impuls de la Xarxa el va dur a terme gent amb experiència activista de la comarca, i per tant ciutadanes que estan o havien estat actives en diversos espais organitzats de la comarca de l’Alt Empordà i Figueres. Té col·laboradors vinculats amb el món social i educatiu repartits pel territori. Amb el boca-orella i la sortida a les xarxes socials d’Instagram i Twitter, es van començar a rebre donacions i van començar a arribar, per una banda, els voluntaris que volien participar en la Xarxa i, per l’altra, les famílies que volien rebre els aliments.

Tal com he dit abans, la Xarxa neix en el context de la Covid-19 però també amb el pensament que les institucions no són efectives perquè no són capaces de garantir que la població de la ciutat de Figueres i tots els pobles de la comarca de l’Alt Empordà tingui les necessitats més bàsiques cobertes, com ara el menjar o l’habitatge. És per això que la Xarxa se centra a acompanyar i donar suport a tota la població de la comarca que no té accés a serveis bàsics o ajudes, o que si hi té accés aquests són insuficients. A banda d’això, també va treballant de mica en mica perquè les persones que reben aliments s’incorporin al projecte com a voluntàries fent alguna tasca, amb l’objectiu d’anar teixint la Xarxa de Suport Mutu.

Hi ha hagut molt bona resposta de la gent, i la mostra és el gran nombre de persones que volen i han volgut col·laborar, i que són les que fan possible l’alt nivell d’activitat que s’està duent a terme a la Xarxa. La iniciativa disposa d’entre una quarantena i una cinquantena de persones que, de forma voluntària, han ajudat a obtenir i distribuir recursos bàsics per a la població més afectada per la crisi sanitària, que ha tingut un gran impacte en l’economia de moltes famílies alt-empordaneses, però han arribat a formar part de la Xarxa unes 700 persones. Al principi hi havia més persones joves, com per exemple en la recollida que es feia a Maçanet de Cabrenys, en què eren totes joves, però de seguida s’hi va anar incorporant gent més gran i actualment la col·laboració és totalment intergeneracional.

La Xarxa s’organitza des de les diverses comissions concretes, que juntes van sargint l’activitat conjunta. Hi ha les comissions encarregades d’organitzar les recollides, estar en contacte amb les famílies, buscar productors, portar el voluntariat, tractar temes laborals i d’habitatge, o fer la comunicació per xarxes, entre altres. Per tal de coordinar-nos, setmanalment hi ha una reunió de coordinació, en què es reuneixen una persona de cada comissió. Finalment, un cop al mes hi ha una assemblea plenària en què poden participar totes les membres de la Xarxa.

Sí. Parlant a títol personal, sempre impacten les xifres i les situacions de moltes i moltes famílies, que a vegades sembla que són poques, però realment són moltes les que es troben en situacions complicades i no ens podem ni arribar a imaginar com és estar pendent d’un desnonament, no poder fer tres àpats al dia, no cobrar l’ERTO o no trobar feina. Cal tenir en compte, a més, que estem parlant d’una comarca que viu del turisme i l’impacte de la Covid-19 ha estat molt negatiu en aquest sector. Molta gent viu del que guanya en uns quants mesos i hi ha gent amb contractes de temporada a qui no van contractar perquè tot estava tancat i s’han quedat sense aquest coixí.

La principal necessitat a la qual vam haver de fer front és l’alimentària, i en específic de productes frescos, perquè és un tipus d’aliment més car. A més, també s’ha fet assessorament laboral a través de membres implicades en la Xarxa que formen part d’Explota Brava i s’han coordinat amb la COS, i també a través de la CNT. Finalment, també han sorgit problemàtiques amb l’habitatge i la Xarxa hi ha intentat fer front.

En un primer moment, els aliments ens arriben de les donacions individuals que ens portaven els dies de les recollides, però aquestes es van anar reduint. A la vegada, quan vam començar a ser més gent i a tenir més per mà les recollides, vam poder començar a anar al mercat a demanar donacions tant a la gent que anava a comprar com a les parades que hi ha. Al mateix temps, es va anar configurant la comissió de productors, que han aconseguit anar contactant amb grans supermercats que ens donen menjar setmanalment, com també amb productors locals que ens donen menjar i també ens deixen els seus camps per anar-hi a espigolar (recollir nosaltres mateixes el producte). Finalment, la Xarxa no només viu de les donacions de menjar, sinó que amb les donacions de diners cada setmana comprem aliments a diversos llocs, i sempre s’intenta que siguin de producció local.

Sí, per exemple, els pagesos exploten molt el seu propi camp i això fa que tinguin molt més del que poden vendre. Això ho fan perquè no els en falti, però al final el que passa és que han de llençar molt menjar. És per això que contactem amb productors locals perquè ens facin donacions, ens deixin espigolar, i perquè també els puguem comprar els aliments que ens falten. Aquesta situació no és exclusiva dels pagesos, sinó que també passa en grans cadenes de supermercats, que tenen un excedent de menjar que no acaben venent mai i que caduca. La Xarxa ha fet de pont entre els supermercats i les persones que reben menjar, i ha aconseguit que el menjar no es llenci si està en bon estat.

S’han atès famílies que ja estaven sota el paraigua dels serveis socials o de Càritas i Creu Roja, i d’altres que mai havien sol·licitat ajuda. Del 31 d’agost al 6 de setembre la Xarxa ha fet possible l’abastiment d’aliments i productes bàsics a 264 adults i 200 infants.

No et sé dir si la gent té por o no, jo realment no tinc un contacte directe amb les famílies. El que sí que percebo és que hi ha un rebuig social de la pobresa, com si aquesta fos un virus, cosa que dificulta a les persones i famílies exterioritzar la seva situació.

Sí, encara que l’activitat de repartir aliments és la principal, des de la Xarxa també es va organitzar una taula rodona i visualització d’experiències sobre els drets laborals en temps de la pandèmia, en què van participar advocats de la COS i la CNT, una membre de Ramaderes de Catalunya i una treballadora de la llar.

Les problemàtiques que he esmentat anteriorment sempre han existit, i de fet la Covid-19 i l’estat d’alarma les han accentuat; per tant, ens trobem que les necessitats segueixen vigents. A banda de les necessitats més bàsiques, segueix havent-hi problemàtiques igual d’importants i que des de la Xarxa també afrontem, com ara les traves per empadronar-se, o quan els serveis socials de la ciutat deneguen ajudes que ja havien concedit.

Si s’ha creat aquesta xarxa de suport mutu és perquè les institucions no han fet la feina que havien de fer. No han pogut garantir que tothom tingui un habitatge digne, per exemple. Davant de les mancances que haurien de cobrir les administracions i no cobreixen, els veïns i veïnes alt-empordanesos s’han unit per ajudar-se i donar-se aquest suport mutu.

És molt important perquè és una iniciativa que suma un gruix de població que fins ara cap altra iniciativa no havia sumat abans. És un gruix de gent que tens connectada en un mateix punt, i demostra que posant en comú les problemàtiques i les aptituds poden sorgir oportunitats col·lectives que individualment no tindries. És a dir, el projecte evidencia com col·lectivament es pot arribar més lluny que de manera individual. A tall d’exemple, si vas al mercat individualment serà més difícil d’aconseguir el que pots obtenir col·lectivament. El projecte demostra també que de recursos n’hi ha, el problema és com es gestionen i el model capitalista que vivim, que fa que uns quants es quedin amb el pastís i una majoria s’hagi de repartir les engrunes que deixen aquests.

La solidaritat veïnal és important perquè t’ajuda a conèixer quina és la situació de les teves veïnes i, per tant, t’ajuda a agafar consciència de com estan les persones que t’envolten. Quan ets conscient de les diverses situacions que es donen, crees un vincle i es pot iniciar una ajuda mútua i de suport, iniciant un projecte construït des de zero en què la base és la confiança i el suport entre nosaltres, i no es basa en uns serveis socials ni en les institucions. Cal dir que les xarxes de suport mutu no són l’única iniciativa que es basa en la solidaritat veïnal. També n’hi ha d’altres com ara TopManta o les PAH.

Les necessitats que vam començar a assumir quan va crear-se la Xarxa fa molts anys que existeixen. Això denota que aquest sistema no funciona ja que deixa de banda molta gent. Amb la Covid-19 aquestes necessitats es van visualitzar i agreujar. Tenint en compte que l’economia de la comarca de l’Alt Empordà, com he dit abans, és estacional, a mitjans de setembre podríem veure augmentat el nombre de persones i famílies que hàgim d’atendre. I no només ajuda alimentària. Durant l’estat d’alarma no es podien fer desnonaments i a l’agost els jutjats no funcionen, però és probable que a partir de setembre i a l’octubre el tema de l’habitatge s’agreugi i centri molta de l’activitat de la Xarxa.

Indubtablement, aturar els desnonaments i que tots els infants que tenen accés a les escoles tinguin el menjador pagat. També és important canviar els criteris per accedir a l’ingrés mínim vital, ja que els actuals fan que persones que el necessiten en quedin fora. I sempre són les mateixes, aquell reducte del reducte. I quan dic canviar criteris vull dir, per exemple, el fet d’haver d’estar empadronat. S’han de donar ajudes que arribin a tothom i no només a un grup concret.