Societat

MOSSOS D'ESQUADRA

La policia judicial civil més antiga d’Europa

Entre els anys 1718 i 1720 tingué lloc la Guerra de la Quàdruple Aliança, que enfrontà Felip V d’Espanya amb la coalició formada pel Sacre Imperi Romanogermànic, França, Gran Bretanya i les Províncies Unides. El gruix de l’exèrcit filipista, desplaçat als fronts de guerra, no podia, òbviament, fer-se càrrec amb garanties de la seguretat interna del territori català.

És en aquest context que, des del 1719, tenim les primeres referències de les “escuadras de paisanos armados”, cos de civils armats encarregats de garantir la seguretat de fires i rutes comercials i d’auxiliar l’exèrcit en la seva lluita per consolidar el domini borbònic de Catalunya enfront dels austriacistes, revifats i encoratjats pel suport de la Quàdruple Aliança.

Aquestes esquadres, malgrat la visió estesa entre la historiografia dels segles XIX i XX, no naixeren exclusivament com un cos dedicat a la repressió política. Des del primer moment i fins a la dècada de 1860, anaren acumulant múltiples funcions: vigilància i requisa d’armes, persecució de caçadors furtius, trasllat de detinguts, persecució de la prostitució i el joc il·legal, escorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Barcelona... En definitiva, les Esquadres (o Mossos d’Esquadra) eren una policia moderna completa, rural i urbana: el cos policial en actiu més antic d’Europa. La Gendarmeria francesa no es crearà fins l’any 1791, Scotland Yard, el 1829, i la Guàrdia Civil, el 1844.

El manteniment del cos anava a càrrec dels ajuntaments on hi havia destacaments d’Esquadres, que l’any 1736 corresponien a onze poblacions del país. Aquests destacaments eren formats per un caporal i entre cinc i nou mossos, tret de Valls, seu del cos, on hi havia més de vint homes. En esclatar la Primera Guerra Carlina, el 1833, el cos estava format per més de cinc-cents homes. Els mossos, que havien de ser originaris de la comarca on servien i saber català, depenien simultàniament del capità general i de l’Audiència de Catalunya.

L’any 1721, Pere Anton Veciana va rebre per a ell i els seus descendents el control de les Esquadres. Control que es va mantenir fins que el seu besnet hi renuncià, segurament per simpatia amb la causa carlina, l’any 1836. El prestigi dels Veciana com a caps de la policia catalana feu que fossin enviats a Andalusia, Aragó i València, on contribuïren a establir forces similars a les esquadres en aquests territoris: els Minyons de València, els Fusileros de Aragón (1766) o els Escopeteros de Granada i Sevilla (1776).

El cos de Mossos d’Esquadra no solament és la policia judicial civil (actuava per manament de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Catalunya) més antiga d’Europa, també ha estat un cos policial innovador quant a les tècniques policials, en el si del qual naixeren les primeres fitxes policials, els primers agents de paisà i el primer gabinet de premsa policial.

Fou Pere Anton Veciana qui endegà un sistema de fitxes policials, les sumàries, com s’anomenaven en aquells temps inicials. Tot i que no hi havia un formulari estandarditzat, les fitxes que elaboraven els mossos havien d’incloure tantes dades com fos possible que ajudessin a identificar els acusats: descripció personal, especialment si tenien algun defecte físic, la manera de parlar i de vestir...

Les fitxes eren la peça clau i el punt de partida d’un sistema d’informació amb base a l’arxiu central situat a la comandància Veciana de Valls, que, al seu torn, estava subordinada a la Sala del Crim de la Reial Audiència, amb seu a Barcelona i jurisdicció a tot el territori català.

De la fitxa original, se’n feien còpies que es distribuïen a altres comandàncies o a la Sala del Crim mitjançant els vereders, missatgers (dos per esquadra) que feien arribar els avisos o les comunicacions força ràpidament per a l’època: un parell de dies de mitjana entre la Sala i les esquadres i està documentada l’arribada de trameses a peu de la Val d’Aran a Barcelona en tan sols tres dies.

Per a l’èxit d’aquest sistema, era clau l’alfabetització dels membres de les esquadres, obligatòria des del 1721 per formar part del cos.

comunicacio@fundoc.net

www.funDoc.net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les dificultats econòmiques, principal maldecap pels barcelonins

BARCELONA
gastronomia

Cap de setmana gastronòmic al Born

Barcelona

Els casos confirmats de verola del mico pugen a 2.143

BARCELONA

’Palamós Gastronòmic’ engega l’edició 2022 amb la 3a Mostra del Vermut

palamós

Nestlé portarà a Vietnam la línia de descafeïnat de la seu de Girona

girona

La pensió mitjana per jubilació dels autònoms és gairebé un 40% més baixa

BARCELONA

La Diputació de Girona distribueix productes d’higiene menstrual per valor de 20.000 euros

girona

La Cursa de la Dona del 9 d’octubre recupera el format presencial

girona

La Fundació Dalí torna a cedir els jardins de la casa de Portlligat al Festival InCadaqués

CADAQUÉS