L’últim nazi condemnat mor als 102 anys

Josef Schütz va saltar a l’arena mediàtica el juny passat quan un tribunal alemany el va condemnar per “complicitat” en l’assassinat de milers de presoners al camp de Sachsenhausen, prop de Berlín, entre el 1942 i el 1945. La sentència, de cinc anys de presó, no es va aplicar perquè Schütz, que es va declarar com a “no culpable” estava pendent d’un recurs al tribunal federal. En qualsevol cas, Schütz va ser, amb 102 anys, la persona més gran condemnada per fets ocorreguts durant l’Holocaust. Finalment no entrarà a la presó ja que els mitjans alemanys han confirmat la seva mort.

Schütz va ser durant la guerra sotsoficial de les Waffen SS. El jutge de la cort de Brandeburg, Udo Lechtermann, va ser clar en la seva exposició per justificar la sentència després d’escoltar alguns testimonis de familiars de les víctimes: “Senyor Schütz. Vostè va tenir un paper actiu durant tres anys en el camp de concentració de Sachsenhausen, on va ser còmplice d’assassinats en massa. Era conscient del que es feia i amb la seva presència va donar suport a aquests actes.” El seu advocat va aconseguir ajornar el compliment de la sentència amb el recurs. L’acusat, que sempre es va tapar el rostre, no va mostrar en cap moment penediment en relatar les experiències d’aquells anys. Tampoc va entendre quin era, segons ell, el motiu pel qual se’l jutjava. La condemna va precisar que l’exsoldat havia participat en l’assassinat de 3.518 persones. També se’l va trobar culpable de disparar presoners de guerra soviètics i d’usar el gas Zyklon B, la marca registrada d’un insecticida a base de cianur que els nazis havien ideat per assassinar en massa.

Després de la guerra, Schütz va ser traslladar a un camp de presoners a Rússia i després es va instal·lar a Brandeburg, prop de Berlín, on va treballar en diferents feines.El camp de Sachsenhausen es va obrir el 1936 i va ser alliberat per l’exèrcit sovietic el 22 d’abril del 1945. Es calcula que hi van passar uns 200.000 presoners, la majoria opositors polítics, jueus, gitanos i homosexuals. Molts d’ells van morir víctima de l’esgotament a causa dels treballs forçosos i de les condicions cruels en què estaven allotjats.

Des de fa anys Alemanya intentar portar criminals de guerra nazis a les corts de justícia. El cas més conegut és el del conegut com a ‘comptable d’Auschwitz’, Oskar Gröning, que va ser condemnat a quatre anys però no va passar ni un dia a la presó ja que els recursos van allargar el cas i va acabar morint el 2018. Una altra comdenma coneguda és la de la secretària del camp de concentració de Stutthof, a Polònia. Se la va considerar còmplice de l’assassinat de més de 10.000 persones.