Mor als 97 anys Alain Touraine, sociòleg i pensador de referència de l’esquerra europea

El sociòleg francès Alain Touraine, (1925) doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya, ha mort als 97 anys a París havent-se convertit en un dels pares del concepte de la societat postindustrial. Touraine es va llicenciar a París però va continuar la seva formació i investigació a Colúmbia, Chicago i Harvard. Els seus treballs sobre les classes socials i el moviment obrer el van convertir en un dels pensadors contemporanis més rellevants, sobretot per a l’esquerra europea. A banda de ser un pioner en l’estudi de les condicions laborals, mantenia que les transformacions en el moviment social eren el gran motor de canvi de les societats.

La seva tesi doctoral, publicada posteriorment com a llibre amb el títol “Sociologia en acció” (1964), proposava analitzar la societat industrial no només a través del seu àmbit econòmic sinó també amb l’estudi dels grups que la conformen. Dos anys després va publicar “La consciència obrera”. Per estudiar de primera mà els moviments obrers i socials va ser miner en una explotació de carbó al nord de França (1947-48). També va analitzar les relacions laborals de les fàbriques de Renault a França (1955).

Va anar molt més enllà de l’estudi dels tradicionals moviments obres d’esquerres al seu país i no va tenir por, a diferència de molts altres intel·lectuals europeus de la seva època, de ser molt crític amb els conceptes marxistes de la lluita de classes. Amb tot, políticament es va definir sempre com un home d’esquerres, tot i la provocació que suposar l’obra “El postsocialisme” (1980) que començava amb la frase “el socialisme ha mort” just abans que François Mitterrand esdevingués el primer president socialista de la república francesa. Se’l va situar en el moviment de la “segona esquerra”, que tenia com a base la socialdemocràcia però es declarava totalment “antitotalitària”.

Touraine va estudiar a fons moviments internacionals, com el desenvolupament del moviment polonès Solidaritat, l’èxit del qual va acabar pràcticament amb el règim comunista al país. En la seva idea de societat postindustrial donava tanta o més importància com a font de riquesa als elements immaterials, com el coneixement o la informació que als més tradicionals.

Va ser un pensador clau també a l’Amèrica Llatina pels seus estudis sobre els moviments obrers, en especial a Xile. Durant la seva trajectòria va rebre nombrosos reconeixements, com el Premi d’Astúries de Ciències Socials (2010), compartit amb Zygmunt Bauman.