La complexitat de la llei espanyola que regula les consultes populars municipals
José Luis Martínez-Alonso Camps, professor del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona, afirma que “el rigorisme de la llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, explica que el nombre de consultes autoritzades per l’Estat sigui tan baix”. L’article 71 de la llei explica que cal “demanar majoria absoluta del ple i elevar una consulta al Consell de Ministres, i fa que sigui un procediment complex i temporalment difícil; és a dir, els mandats en els ajuntaments duren quatre anys, i si és un tema conflictiu o polèmic, pot ser que el mandat s’hagi acabat”. De tota manera, afirma que “de les consultes que s’han fet, la de la platja de Castell de Palamós és el paradigma de la consulta ben feta”.
La llei espanyola també acota la temàtica: ha de ser de “competència municipal i de caràcter local, d’especial rellevància per als interessos dels veïns”, diu Martínez-Alonso. Les consultes populars no permeten demanar per temes d’hisenda local: “Sobre la pujada d’impostos, seria conflictiu i per això la Constitució espanyola ho talla. La llei local ho reprodueix.” Martínez-Alonso afirma: “En ser tan complex, es va fer la llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”, que va permetre el 9-N. El que passa, diu, “és que hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que acota el seu àmbit: no valen consultes generals, sinó sectorials que afectin un col·lectiu”. I també la llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum, de què bona part dels articles van ser declarats inconstitucionals i nuls pel Tribunal Constitucional.
La platja del Castell a Palamós
El 14 de juny del 1994, Palamós va celebrar un referèndum per decidir el destí de la platja de Castell. A començament dels anys noranta, hi havia un projecte per urbanitzar aquest paratge: el pla general d’ordenació urbana de Palamós preveia construir-hi prop de 300 cases, un hotel i un camp de golf. SOS Costa Brava i la majoria de la societat hi estaven en contra. Es van recollir més de 13.000 signatures contràries al projecte i l’Ajuntament va decidir fer una consulta sobre el futur de la zona. El posterior resultat de la votació, amb gairebé un 70% de contraris a urbanitzar la zona i un 26% a favor, va propiciar la preservació d’aquest espai. Més tard, el 2002, una sentència del Tribunal Suprem va tancar la possibilitat d’urbanitzar-lo. El paratge natural inclou ara un jaciment ibèric i forma part del pla especial Castell-Cap Roig. La Generalitat, propietària de l’indret, ha cedit l’antic estudi de Josep Maria Sert a l’Ajuntament de Palamós per fer-ne un centre d’interpretació natural, cultural i paisatgístic.
