La Xarxa Metropolitana de Patrimoni ja és una realitat
L’AMB enllesteix la rehabilitació de sis parcs i cinc equipaments per impulsar la conservació i protecció del patrimoni cultural, industrial i natural de la metròpolis de Barcelona, acció que promou i cofinança la UE
-
La Xarxa Metropolitana de Patrimoni ja és una realitat. -
A dalt, el nou camí, ara rehabilitat, de Can Mercader, a l’interior del parc que porta aquest nom, a Cornellà de Llobregat. A baix, una de les senyalitzacions del programa JUANMA RAMOS. -
A dalt, el nou camí, ara rehabilitat, de Can Mercader, a l’interior del parc que porta aquest nom, a Cornellà de Llobregat. A baix, una de les senyalitzacions del programa JUANMA RAMOS.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat públicament la Xarxa Metropolitana de Patrimoni: un conjunt d’11 actuacions de rehabilitació en equipaments públics i parcs metropolitans que pretenen recuperar i rehabilitar patrimoni cultural i industrial a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’AMB va signar, el 30 d’agost de 2017, un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament d’actuacions dins dels eixos prioritaris 2, 4 i 6 del Programa Operatiu d’inversió en creixement i ocupació Feder Catalunya 2014-2020. La nova Xarxa Metropolitana de Patrimoni s’emmarca en aquest acord amb dos projectes diferents i dins de l’objectiu temàtic de contribuir a la conservació del medi ambient i el patrimoni cultural.
De les onze rehabilitacions, actualment han finalitzat les obres de la Unió de Cooperadors, Can Bagaria i el parc de Can Mercader, mentre que les vuit restants encara són en procés d’execució. La previsió de l’entitat metropolitana és que finalitzin totes abans d’acabar l’any. Aquestes intervencions han permès recuperar i rehabilitar el patrimoni cultural i industrial, i alhora, dissenyar una xarxa que vincula i revalora els principals béns patrimonials industrials i culturals existents dins la metròpolis de Barcelona, a més de i promoure’n la dinamització com a actiu dins l’oferta turística.
Amb els fons del Feder, l’AMB pot incidir en la conservació i protecció del patrimoni cultural i industrial, de manera que serveixi per revitalitzar-lo, aturar-ne la degradació, dinamitzar l’economia local i atraure nous visitants. D’aquesta manera es pretén complir una doble missió: d’una banda, la recuperació del patrimoni amb l’aplicació de principis d’intervenció respectuosos amb la integritat i els valors dels edificis i parcs, i d’una altra, la reutilització d’aquests mateixos elements patrimonials per a usos públics i com a objecte de visita turística.
Així ho explica el coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Xavi Tiana: “Amb aquest programa, a més de recuperar patrimoni, també recuperem valor identitari, i contribuïm a fer que aquest sigui conegut, visitat i utilitzat per la població.” Segons Tiana, es destaca el valor del patrimoni cultural metropolità i el seu llegat històric, i s’augmenta el nivell de coneixement del patrimoni i la seva història. D’altra banda, el representant de l’AMB explica que, en les diferents intervencions, aquesta entitat aposta per la sostenibilitat i la regeneració urbana, rehabilitant edificis existents per allotjar els nous usos i programes de la societat del segle XXI: “Les actuacions ens permeten, a més d’incrementar el nombre de visites, ampliar el tipus de visitant”, afegeix.
Per augmentar l’interès en els diferents punts rehabilitats, l’AMB preveu també dinamitzar aquests espais amb una oferta d’activitats en diferents formats. Així, paral·lelament a la restauració, s’ha portat a terme un conjunt d’actuacions que pretenen revitalitzar, difondre i donar a conèixer els espais.
Entre les diferents iniciatives, hi ha el disseny de formats multicanals i accessibles 24 hores, com ara la creació d’un seguit de pòdcasts amb la recreació històrica dels espais a través d’històries vivencials. Els usuaris podran trobar aquests pòdcasts amb un codi QR als panells informatius a cadascun dels espais, els quals llueixen ara una senyalística compartida i imatge de marca homogeneïtzada. També s’han organitzat activitats diverses adreçades al públic familiar. Aquestes iniciatives s’emmarcaran dins l’oferta de les “Jugatecambientals” i del cicle d’activitats als parcs, platges i rius metropolitans. Es portaran a terme des d’itineraris guiats fins a jocs per descobrir la història patrimonial.
Finalment, la nova pàgina web patrimoni.amb.cat . ofereix una nova plataforma que inclou un mapa interactiu, les 11 actuacions amb la història, imatges, plànols i els pòdcasts, així com una agenda d’activitats que es facin als diferents espais.
XIFRES
XIFRES
Equipaments i parcs rehabilitats per protegir el medi ambient
Redacció
Els equipaments públics i parcs metropolitans rehabilitats per l’AMB comparteixen les característiques de complir una funció pública destinada a l’oci i el lleure. També potencien la sensibilització ambiental i la dinamització del teixit social. A més, es tracta d’espais amb alta qualitat patrimonial i arquitectònica.
La inversió total dels 10 projectes aprovats en el marc del conveni global amb la Generalitat arriba als 64 milions d’euros, amb una despesa subvencionable de 49,6 milions d’euros, la meitat finançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) de la Unió Europea.
La nova Xarxa Metropolitana de Patrimoni està constituïda per dos d’aquests projectes Feder: el programa que comprèn la rehabilitació de la xarxa metropolitana de patrimoni industrial i cultural; i el programa que preveu la rehabilitació de parcs metropolitans amb valor patrimonial. Actualment, l’AMB gestiona el manteniment integral de 52 parcs metropolitans, mentre que la gestió dels 5 equipaments públics és bàsicament municipal.
Unió de Cooperadors
La Unió de Cooperadors, de Gavà, és un dels exemples de recuperació i rehabilitació de patrimoni industrial i cultural. L’entitat neix a Gavà l’any 1932, quan un grup de treballadors de l’empresa Roca crea una cooperativa de consum per accedir a productes de primera necessitat a més bon preu. La construcció va ser un disseny de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, membres de la GATPAC, un grup que va impulsar l’avantguarda artística i arquitectònica als anys trenta del segle XX, seguidors dels principis desenvolupats per les Corbusier i l’escola Bauhaus. Actualment és un espai de referència per al foment de les noves economies com ara l’economia circular, l’economia social i solidària i la innovació social. L’edifici està catalogat i protegit en el pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic de Gavà.
Segons Meritxell Inaraja, arquitecta redactora del projecte de rehabilitació de la Unió de Cooperadors, en la rehabilitació s’ha volgut retornar-lo a les condicions inicials, seguint els plànols del projecte original, però responent als condicionants i requeriments d’una construcció actual. La intervenció ha consolidat l’estructura i ha recuperat els espais originals. Això ha comportat l’enderroc de totes les construccions posteriors al projecte original i la conservació i restauració dels elements originals que es conserven, com ara escales i baranes i tancaments. La rehabilitació s’ha dissenyat, segons Inaraja, tenint en compte l’ús futur de l’edifici: “Amb una mirada al cooperativisme social i amb vocació d’equipament municipal”, assegura l’arquitecta.
Parc de Can Mercader
Les actuacions fetes en aquest gran parc, a Cornellà de Llobregat, són un clar exemple de la voluntat del programa de rehabilitació de parcs amb valor patrimonial. Segons Rosa Bertran, arquitecta d’Espai Públic AMB i redactora del projecte rehabilitació patrimonial del parc de Can Mercader, a l’espai s’hi ha fet una millora i arranjaments de camins i accessos, s’han reformat les làmines d’aigua del parc i s’ha restaurat la vegetació singular. D’altra banda, Noemí Martínez, cap de secció de Disseny, Documentació i Divulgació d’Espai Públic AMB, explica que els pòdcasts dissenyats per al parc mostren personatges i històries relacionades amb l’equipament, que poden fer reviure com era la zona antigament. Així, el visitant pot passejar escoltant històries que tenen a veure amb com aquesta zona verda es va anar convertint en patrimoni de la ciutat.
