LA CRÒNICA
Jordi Ferrer
L’art d’acompanyar
El servei d’atenció a les dones (SIAD) de l’Ajuntament de Girona va commemorar ahir a l’Auditori els vint anys de camí, tot i que ja funcionava des del 2002, recordava la regidora d’Igualtat Social, Amy Sabaly (Guanyem). Una ponència, dues actuacions artístiques i dues taules rodones amb professionals que estan vinculats al servei o hi han estat en el passat van demostrar la necessitat d’acompanyar les víctimes de violència de gènere i les persones que les acompanyen.
El desgast que significa fer costat a una persona que ha estat agredida i humiliada pot passar factura als professionals de l’àmbit de la intervenció. Ho va dir, entre altres participants, l’advocada del SIAD, Eva Beneit, que va recordar que durant un temps ella mateixa va estar molt cremada i desgastada, però que va continuar per fer costat a les víctimes i per contribuir a crear “una cultura compartida d’erradicació de les violències de gènere” i trobar espais comuns de debat i de treball en xarxa.
Quan ningú creia en la violència masclista, el SIAD ja hi era, el SIAD “era l’únic lloc segur”, va recordar Raúl Lizana, supervisor del servei durant set anys. Cap al final de la taula rodona del migdia, Reptes personals i professionals en l’acompanyament de les dones, Lizana va explicar que a les parets del servei hi havia sentit “històries terribles, històries d’horror i històries de por”. El psicòleg, expert en gènere, va intervenir amb un missatge enregistrat en vídeo.
La lluita és contra la violència contra les dones, però també per desmuntar mites i prejudicis, com ara la pèrdua dels drets sobre la criança en el cas que la víctima deixi el domicili familiar per les agressions de la parella, esmentava Beneit. L’estructura és patriarcal, va recordar l’antiga psicòloga del servei durant nou anys Anna Fossoul. “Patim la violència institucional.” Aquesta professional va reivindicar la intervenció “imprescindible” des d’una perspectiva de gènere i va recordar que durant molts anys l’abordatge de la problemàtica havia exclòs el trauma.
D’acompanyar, en sap molt Esther Rincón, agent del cos de la Policia Municipal de Girona. Des de fa tretze anys ajuda dones a superar el tràngol de fer la denúncia i haver d’acudir al jutjat, conèixer els procediments judicials i haver-ho de fer, de vegades, amb fills pel mig. Ha après “a escoltar i no tallar el relat” de les víctimes, deia. El moderador de la taula, el psicòleg Miquel Barnera, coordinador del SIAD des del principi, va dir que ell ha après que el sentit de l’humor ajuda a restar tensió als casos. “Tu no ets el problema”, sol dir a les persones que acompanya.
La doctora en pedagogia i professora de la Universitat de Girona Patricia Melgar ha estudiat l’evolució d’aquest recurs municipal, que treballa amb altres serveis del consistori i amb altres institucions. Recordava que al principi les persones derivades provenien de la policia, però que ara l’origen és més divers.
L’any passat el SIAD de l’Ajuntament de Girona va atendre 422 persones, mentre que el 2003 n’havia atès 87, segons dades facilitades ahir a la tarda pel consistori. La majoria de les persones ateses són dones d’entre 30 i 45 anys, de fins a 36 nacionalitats diferents. Una de les persones presents a la Sala de Cambra de l’Auditori i que va contribuir en el naixement del servei va intervenir ahir, emocionada, des del públic. Va recordar que quan havien començat a treballar el servei no tenia nom.
