SOCIETAT
Lavabos amb més intimitat
Cada cop hi ha més edificis públics, sobretot universitats, que adapten vàters perquè les persones usuàries de copes menstruals les puguin netejar
Els productes reutilitzables suposen estalvi de diners i de residus
El dia internacional del vàter se celebra avui per recordar que 3.500 milions de persones no tenen accés a un inodor
L’objectiu d’adaptar els vàters és que es pugui gestionar millor la menstruació
Millorar els lavabos pot fer augmentar l’ús de productes reutilitzables, més sostenibles i barats
Des d’aquest curs, l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, de la UPC, ja disposa de dos lavabos perquè les persones amb la regla que vulguin netejar la seva copa menstrual ho puguin fer amb tranquil·litat i intimitat. “En una reunió dels responsables d’igualtat de tots els centres de la Universitat Politècnica, es va posar de manifest que hi havia la necessitat de condicionar lavabos en tots els edificis per tal que es pogués fer neteja de la copa menstrual en un espai privat”, explica Laia Haurie, subdirectora de l’escola i responsable d’igualtat. La decisió pren molt de sentit al centre, que és precisament on es preparen els professionals que es dediquen a dissenyar els edificis del futur.
“A partir d’aquella decisió, es va començar a moure el tema i, com a resultat d’aquesta iniciativa, a la nostra escola es van habilitar dos lavabos que compleixen les condicions adients”, assegura Haurie. Les portes tenen una retolació específica amb la paraula WC i la il·lustració d’una copa menstrual i de seguida que es va difondre aquesta iniciativa a través de les xarxes socials es va veure que tenia molt bona resposta. Els dos espais estan oberts a tota la comunitat de l’escola, i es té especial cura que no hi falti mai sabó. El d’aquest centre no és un cas únic, ni de bon tros. De fet, s’integra en la xarxa de Lavabos amics de la menstruació, promoguda en universitats catalanes per l’associació Rezero, una plataforma que treballa per canviar el model productiu i de consum cap a la sostenibilitat. Hi participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Vic i la Universitat de Vic. Es tracta d’aconseguir que la gestió de la menstruació i l’ús dels productes menstruals reutilitzables siguin més naturals i còmodes.
“En el marc d’aquest projecte s’està analitzant la situació a les diferents universitats i s’estan començant a prendre mesures per visibilitzar-la. En el cas de la UB, la UAB i la UPC, ja hi ha lavabos que compleixen els requisits de tenir un punt d’aigua i per tant ja estan senyalitzats”, explica Laia Guardiola, coordinadora de projectes de Rezero. No es tracta necessàriament que hi hagi una pica al costat de la tassa del vàter, que seria la situació ideal, i també s’estan provant altres alternatives per a espais més reduïts. “En els lavabos petits, tipus cubicle, es poden posar mànegues que surtin de la mateixa cisterna del vàter per facilitar la neteja”, indica Guardiola. Els lavabos que compleixen els requisits, a part d’estar senyalitzats, també es van incorporant en un mapa al web de Rezero, en què se’n pot consultar la ubicació. A part de tenir un punt d’aigua, perquè un lavabo entri en aquesta categoria també ha de garantir l’aprovisionament de sabó i paper de vàter, la presència de paperera amb servei periòdic de buidatge i gestió adequada dels residus, el servei de neteja garantint la netedat de l’espai i les condicions d’higiene adequades, i un bon estat i funcionament de la infraestructura fixa, com cadena del vàter, llum i tancament de la porta.
Normalització
Les universitats són un exemple d’espais en què els lavabos condicionats tenen molt bona acollida, però es tracta de promoure aquesta normalització també en altres espais públics i privats, ja que no és un tema menor. Segons l’informe Equitat i salut menstrual a Espanya, que es va fer entre el 2020 i el 2022, el 75% de les dones i persones menstruants reconeixien haver utilitzat els productes menstruals més temps del recomanat pels problemes a l’hora de canviar-los o netejar-los. Es tracta d’una investigació duta a terme per l’Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), a partir d’enquestes a més de 22.000 participants. Paral·lelament, el pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023-2025, impulsat des del Departament d’Igualtat i Feminismes, ja incorpora entre els seus objectius “promoure que els equipaments i els edificis públics disposin de lavabos adequats per a la gestió de la menstruació i l’ús dels productes menstruals reutilitzables”.
De moment, a l’àrea de Barcelona, el mapa de Rezero mostra més de setanta lavabos amb punts d’aigua, no només els de les universitats, també de centres cívics, casals, punts d’informació, biblioteques i també algunes empreses i associacions. De fet, el distintiu Lavabos amics de la menstruació sostenible ja fa tres anys que s’està generalitzant i de moment identifica 170 vàters a la zona metropolitana. A part de l’objectiu de facilitar la vida a les persones que tenen la regla, la iniciativa també vol promoure les opcions reutilitzables.
Precisament l’organització Beyond Plastic Med (BeMed) ha donat suport a aquesta iniciativa, en el marc de la lluita contra la contaminació per plàstics al Mediterrani. “És indispensable contribuir a reduir la presència en platges i oceans de tampons i compreses. S’ha de tenir en compte que ara figuren entre els deu residus plàstics marins més habituals a les aigües de la Unió Europea”, alerta Laia Guardiola. L’ús de la copa ha anat en augment els últims anys, juntament amb altres productes menstruals reciclables, com les calces menstruals, les compreses de roba i les esponges. La reducció de l’impacte ambiental que suposen, ja que generen menys residus, és un factor del seu èxit, sobretot entre la gent més jove. “Els productes d’un sol ús, com les compreses i els tampons, són un residu complex. Van a parar a la fracció del rebuig, s’han de tractar i incinerar, i això també suposa costos per al conjunt de la societat”, argumenta la coordinadora de Rezero. Segons el pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023- 2025 de la Generalitat, cada any a Catalunya es produeixen al voltant de 9.000 tones de productes menstruals no reutilitzables, que suposen uns 750 milions de productes menstruals d’un sol ús. Al llarg d’una vida fèrtil es poden arribar a generar aproximadament 180 kg de residus en productes d’un sol ús, mentre que, si s’utilitzessin compreses de tela, es generarien 2,4 kg de residus. La copa menstrual pesa només 4,8 grams i pot arribar a durar fins a deu anys, per tant, suposarien 50 grams de residus en total, tal com es recull en aquest document.
Un altre element a tenir en compte, segons els responsables de Rezero, és que les compreses i els tampons d’un sol ús poden contenir productes químics, com blanquejats, que podrien tenir efectes sobre la salut. “El que volem és que les persones estiguin ben informades i coneguin totes les opcions que tenen per tenir cura del seu cos. Per això és tan important visibilitzar els productes reutilitzables. A més, en el cas d’aquests productes també és més fàcil saber exactament de què estan fets”, insisteix Guardiola, mentre recorda que les compreses de tela, per exemple, es poden comprar a productors catalans i afavorir així l’economia local i el consum de proximitat.
Finalment, no es pot obviar que en l’èxit de les copes menstruals hi intervé el factor econòmic. La inversió inicial és més alta –els preus oscil·len entre els 15 i els 25 euros–, però a la llarga suposen un estalvi important. Segons les dades de Rezero, els productes d’un sol ús, al llarg de tota la vida fèrtil, suposen, de mitjana, una despesa d’entre 2.500 i 4.500 euros en tampons i compreses. Si, en canvi, s’opta per la copa menstrual, la despesa seria d’uns 180 euros aproximadament, ja que tenen una vida útil de fins a deu anys.
Productes gratuïts el 2024
Catalunya serà pionera a tot el món si es compleixen les previsions de distribuir de manera gratuïta productes menstruals reutilitzables entre la població catalana a principis de l’any vinent. Aquesta mesura forma part de pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023- 2025 de la Generalitat i la va anunciar el març passat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, després de signar un conveni amb el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. Els farmacèutics i farmacèutiques seran els encarregats de distribuir copes menstruals, calces i compreses de tela, i d’oferir assessorament personalitzat a les persones que les demanin, que podran escollir un producte en funció de les seves necessitats. Per accedir a aquesta distribució gratuïta, caldrà mostrar un codi QR que les persones interessades trobaran a la plataforma digital de La Meva Salut. Es preveu que la majoria de les 3.200 farmàcies del país s’adhereixin a la iniciativa.
Pobresa menstrual
És una realitat a Catalunya: un 23% de dones han reutilitzat productes d’un sol ús d’higiene menstrual per raons econòmiques, segons l’enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió. Les dades reflecteixen que un 44% de dones han utilitzat productes menstruals que no eren de la seva preferència perquè els que volien eren massa cars. Una situació que la distribució de productes menstruals reutilizables –que es preveu que beneficiarà 2,5 milions de catalanes– podria revertir. Serà una iniciativa sense precedents arreu del món, que avui precisament celebra el Dia Internacional del Vàter, amb una denúncia molt clara: més de 3.500 milions de persones no disposen d’accés a lavabos en condicions. En el cas de la pobresa menstrual en concret, als països empobrits pot afectar no només la salut, també l’educació, ja que encara hi ha moltes nenes i joves que s’han de saltar classes quan tenen la regla.
