Societat

societat

Nova oportunitat per a Cal Gorina

Amb l’adquisició, Castellar del Vallès aposta per protegir un espai emblemàtic, ara en desús i malmès

Aquest 2024 es posarà en marxa un procés participatiu per definir-ne els futurs usos socials, lúdics i cívics

Es farà una valoració tècnica per decidir les accions urgents que calen per assegurar-ne la seguretat

És un projecte de mitjà i llarg termini. Els resultats no es veuran de seguida perquè, com succeeix en molts casos quan es parla de patrimoni, s’entra en el terreny de les obres, dels projectes i planificacions d’usos. També calen diners. Apostant per protegir el patrimoni, l’Ajuntament de Castellar del Vallès ha comprat Cal Gorina. És un edifici d’origen medieval, objecte de diferents reformes i ampliacions durant el segle XIX, que es vol preservar –està inclòs en el pla especial del catàleg de béns que s’han de protegir– i donar-li un ús públic. El regidor d’Urbanisme, Joan Creus, destaca el valor de l’espai tant pel que fa al vessant arquitectònica com per la seva ubicació, al nucli antic. “Es troba al centre, a uns metres de l’ajuntament”, assenyala. La compra de Cal Gorina ha suposat una inversió d’un milió d’euros i s’emmarca en una línia estratègica del govern local més global basada en dos punts: recuperar edificis de valor patrimonial en desús, d’una banda, i tenir terrenys que permetin disposar de sòl per a la construcció d’habitatge protegit en un futur, de l’altra. En aquest darrer, s’inclou la compra de tres finques més. S’ha fet una inversió global d’uns 3,5 milions que, tal com es va aprovar en el ple de setembre de l’any passat, provenen d’una modificació pressupostària per destinar una part del romanent del darrer exercici a l’adquisició de finques i immobles d’interès municipal i que no suposin un increment de l’endeutament municipal.

Cal Gorina necessita una reforma integral. Després de dos anys tancat, es troba en mal estat de conservació. El primer que planteja el consistori vallesà és una valoració tècnica per concretar quines són les accions urgents que es necessiten per garantir-ne la seguretat abans de destinar-lo a ser un nou equipament públic. Així, per exemple, es preveu que s’hauran de fer treballs per reforçar elements estructurals, renovar-ne la coberta, la façana, els tancaments i reparar-ne el paviment interior. En paral·lel, com explica Creus, s’engegarà al llarg del 2024 un procés participatiu obert al veïnat i el moviment associatiu per definir-ne els usos, que hauran de ser “d’interès social, lúdic i cívic”. Creus assenyala que Cal Gorina serà un dels temes en què aniran treballant durant aquest mandat, donada “l’envergadura” de l’immoble. Té una superfície construïda de 1.000 metres quadrats, en una finca que, segons el consistori, ocupa uns 700 metres quadrats.

D’altra banda, l’última promoció d’habitatge protegit feta a Castellar del Vallès, un municipi de 25.000 habitants, data de l’any 1998. Ara per ara, hi ha un projecte en marxa, amb l’Incàsol, al solar de l’antiga fàbrica Playtex, però l’Ajuntament, amb les noves adquisicions de finques, pretén augmentar la reserva de sòl al municipi per a futures promocions. “No són processos immediats”, precisa Creus, però assenyala que és una de les principals demandes a la ciutat i, per tant, es treballa en l’obtenció d’espais mirant cap al futur. En aquesta línia, Castellar també ha adquirit els terrenys de l’antiga fàbrica Pascuet; l’aparcament situat a l’interior de l’illa que formen els carrers Puigvert i Santiago Rusiñol, l’avinguda de Sant Esteve i la carretera de Sentmenat, i el solar de l’antiga subestació elèctrica. En el primer cas, ha fet una inversió d’un milió d’euros. Es tracta d’una antiga fàbrica de l’any 1960, en procés d’enderrocament, que ocupa uns 2.000 metres quadrats. En aquest cas, el consistori pretén aprofitar l’espai i habilitar una setantena de places d’aparcament dissuasiu. De fet, aquest és un dels altres plantejaments que es fan des d’Urbanisme, en la línia d’altres ciutats, per aconseguir que els nuclis antics “siguin més amables” i donar alternatives per aparcar als extrems del municipi. En aquesta línia, també en faran una quarantena al solar del carrer de l’Escorxador on hi ha els antics dipòsits d’aigua dels regants de Canyelles, en l’actualitat en desús. Aquest espai s’ha adquirit en una operació valorada en 729.000 euros que també inclou el solar de 1.800 metres quadrats situat entre els carrers Puigvert i Santiago Rusiñol i que permetrà consolidar un espai d’aparcament que ja existia. Amb aquest plantejament, s’esperen aportar poc més d’un centenar de places d’aparcament gratuït dissuasiu a la ciutat, que se sumen a les 150 que ja es van crear a les rondes de Llevant i Tolosa. I, finalment, la darrera compra de l’executiu és la finca de l’antiga subestació elèctrica, adquirida per 700.000 euros. Es vol destinar a la construcció de 22 habitatges, 14 dels quals hauran de tenir, segons el consistori, algun tipus de protecció.

Una torre singular

Cal Gorina és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb un pati posterior amb accés des del passeig de Tolrà i també a la plaça Major de Castellar del Vallès. Com a element diferencial, té una torre a la coberta de planta rectangular amb finestres a cada costat amb forma d’arc apuntat i amb vitralls de colors i una barana de balustres ceràmics. Com que està inclòs en el pla especial del catàleg, qualsevol intervenció a l’edifici s’ha de fer respectant la volumetria i l’aspecte exterior. A més, ha de ser respectuosa amb els valors essencials de la construcció. El cèntric espai, també, forma part d’una àrea d’expectativa arqueològica. Pel que fa al valor històric, a principis del segle XX la família Gorina va comprar l’antiga masia i va canviar el nom per l’actual. Abans era coneguda com a Can Boadella, en referència als antics propietaris. També hi ha documentació anterior, però, en què la denominen Mas de les Fàbregues. La família Boadella ha estat lligada tant a la història de la masia com a la del poble ja que diversos dels seus membres van ocupar l’alcaldia: Berenguer de Boadella (1437), Jaume Boadella (1779) i Miquel Boadella (1883). Pel que fa als Gorina, Santiago Gorina va ser batlle del municipi vallesà en diferents èpoques: entre el 1925 i el 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera, i també durant els primers mesos d’abril i maig del 1939, pocs mesos després de la fi de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura. Durant la Guerra Civil, l’espai va ser confiscat i convertit en l’espai de l’agrupació local de la Federació Anarquista Ibèrica. Des de llavors, Cal Gorina ha tingut diferents usos privats, com ara habitatge particular. L’any 2011 es va llogar com a seu de l’agrupació política Altraveu i, fins al març del 2021, també va ser la seu de l’entitat que tenia el mateix nom de l’edifici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gael Rodríguez
Alcalde de Portbou per Sumem x Portbou (PSC)

“Podem dir que finalment Portbou té projecte”

Portbou

La regla, el tabú menstrual

Barcelona
educació

Torna la lluita al carrer i a l’aula

Barcelona
La crònica

Mutilats inesquinçables

MEDI AMBIENT

El Maresme farà el projecte per reomplir l’aqüífer de la Tordera

Mataró
SALUT

El programa per a la prevenció i l’abordatge de l’obesitat infantil es posa en marxa a 35 municipis

BARCELONA

La malaltia que callen

Barcelona
SOCIETAT

En Joan, en Musa i les cosidores, un exemple de la diversitat de Salt

salt

L’AMB impulsa un servei metropolità de moto elèctrica compartida

Barcelona