TEDH
Avalen la prohibició del sacrifici ritual d’animals sense atordiment previ
El Tribunal Europeu de Drets Humans considera que la mesura establerta per protegir el benestar animal justifica una restricció “proporcionada” de la llibertat religiosa
Els magistrats desestimen el recurs d’entitats musulmanes i jueves belgues contra el final de l’excepció prevista per als rituals halal i caixer
La justícia europea ha conclòs que la protecció del benestar animal justifica la imposició de l’atordiment dels animals previ a l’abatiment segons els rituals que apliquen les religions musulmana i jueva, sense que suposi una vulneració de la llibertat de culte ni una discriminació.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat així el recurs presentat per diverses persones i entitats musulmanes i jueves belgues contra el final de les excepcions en la protecció del benestar animal per als rituals halal i caixer tant a Flandes com a Valònia. Els demandants al·legaven que l’estaborniment del bestiar previ a la matança no s’adequava a la seva tradició i violava la seva llibertat religiosa.
Els magistrats del TJUE, que és la instància que garanteix el compliment de la Convenció, han arribat a la conclusió que les restriccions adoptades per Flandes i Valònia estan justificades en vincular la protecció del benestar animal a la noció de la “protecció de la moral pública”, que considera que “no es pot entendre únicament com la protecció de la dignitat humana”. És per això que conclou que la protecció del benestar animal, que té una “importància creixent” als Estats membres del Consell d’Europa, constitueix un “objectiu legítim” per restringir la llibertat religiosa. La convenció de Drets Humans permet restriccions a la llibertat religiosa quan aquestes siguin “necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat pública, la protecció de l’ordre, de la salut o de la moral públiques, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres”.
A més, Estrasburg valora que els legisladors de Flandes i Valònia han cercat la “proporcionalitat” de la mesura consultant els científics i les parts interessades i han ofert una “alternativa”. Les lleis aprovades imposen l’estaborniment “no letal” i “reversible”del bestiar abans de ser sacrificats per reduir el patiment dels animals d’escorxador. Per obtenir la carn halal o caixer, respectivament, tant musulmans com jueus maten el bestiar amb un tall al coll les vaques, cabres, ovelles o ocells, que es dessagnen fins que moren, a vegades durant hores.
Els demandants també es queixaven que la nova normativa dificultava l’accés dels fidels musulmans i jueus a la carn sacrificada segons els seus preceptes religiosos. Però el TEDH recorda que les regions flamenca i valona no han prohibit el consum de carn provinent d’altres regions o països on no s’apliquen les restriccions recorregudes. De fet, la regió de Brussel·les manté encara l’exempció aprovada el 1986.
El cas belga
L’estaborniment del bestiar previ a la matança és obligatori a la Unió Europea (UE) des de l’any 1979, tot i que Estats membres poden concedir exempcions per als sacrificis religiosos. Bèlgica va optar per aquesta opció en la llei de 1986. Arran de les reformes federals engegades el 2014, la protecció i benestar dels animals va passar a ser una competència regional, i tant Flandes (2017) com Valònia (2018), van abolir l’excepció religiosa per a la matança del bestiar.
Diverses associacions jueves i musulmanes van impugnar la prohibició de les autoritats flamenques davant del Tribunal Constitucional de Bèlgica que va traslladar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El tribunal de Luxemburg va admetre que tot i suposar una ingerència en la llibertat de culte, la matança ritual sense atordiment previ es podia prohibir sempre que la mesura fos proporcionada i respongués a un objectiu d’interès general reconegut a la UE, com és el foment del benestar animal. El TJUE va determinar que l’estaborniment elèctric no letal és una mesura “proporcionada” que “respecta el contingut essencial” del dret a la llibertat de culte que recull la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
Esgotada aquesta via, els demandants van recórrer al TEDH amb l’argument que les restriccions als rituals halal i caixer violaven la Convenció Europea dels Drets Humans. En concret, l’article 9, sobre llibertat religiosa, i el 14, que prohibeix la discriminació. El tribunal d’Estrasburg va admetre el cas en observar que les legislacions flamenca i valona interferien efectivament en la llibertat de religió.
La gran majoria de sacrificis d’animals per al consum halal es fa amb atordiment previ, però existeix debat sobre si els preceptes religiosos ho permeten. Hi ha cert consens en què l’estaborniment es pot utilitzar si l’animal sobreviu i després es mata per mètodes halal.
