societat
Treballadores de les escoles bressol de Barcelona reclamen millores laborals
Demanen crear una taula de diàleg per abordar normativament les seves reclamacions, que es poden extrapolar a les treballadores de tot Catalunya
La principal demanda és baixar les ratios d’infant per educadora
La plataforma Dignitat 0-3 ha posat sobre la taula les necessitats de les treballadores de les escoles bressol a Barcelona, i les dificultats amb què es troben per atendre els infants en la primera etapa, dels 0 als 3 anys, de la millor forma possible per promoure el seu aprenentatge i acompanyament. És per això que han exigit baixar les ràtios per educadora. És la principal reclamació que han fet des de la plataforma en què han denunciat les condicions de “precarietat” en les que treballen. Una de les portaveus, Kàtia Miguel, ha manifestat que les ràtios són “abusives i desmesurades”. També han rebutjat les externalitzacions i han reclamat que es reconegui i estabilitzi la feina de les educadores de suport. En la roda de premsa han comptat amb el suport de famílies. Per tot plegat, han exigit una taula de diàleg amb els partits polítics per impulsar les mesures legislatives necessàries que millorin la seva situació.
Una de les membres de la plataforma, Aina Cabau, ha explicat que treballa diverses hores de la seva jornada sola amb 19 infants de 2 i 3 anys. Ha relatat que és “esgotador” i ha reconegut que no arriba a tots. “Intento fer el màxim però tot i així no arribo”, ha manifestat en roda de premsa. Cabau ha afegit que no pot cobrir les necessitats de tots els infants i que el que acaba fent és “apagar focs” i no la seva tasca d’observació i acompanyament. Ha lamentat que treballar així li genera frustració personal, estrès, ansietat, preocupació i “molta culpabilitat”. Clara Narvión, representant de les famílies, ha afirmat precisament que el que necessiten els seus infants “són mans” i un bon acompanyament. “Això pot passar quan una educadora té 19 infants?”, ha plantejat. Per tot plegat, la Plataforma ha exigit menys infants per educadora. En aquest sentit, han considerat que reclamar més educadores no és la solució definitiva sinó que seria un “pegat” temporal ja que defensen que els infants d’aquestes edats necessiten estar en grups petits.
Educadores de suport: inestabilitat laboral i poc reconeixement
Una altra de les reclamacions és el reconeixement i l’estabilització del personal de suport. Una de les portaveus d’aquest col·lectiu, Laura Martínez, ha reivindicat que juguen un paper “clau” en el dia a dia dels infants i ha denunciat la inestabilitat laboral, amb contractes discontinus, i les males condicions de treball en només estar contractades per a determinades franges horàries. A més, han reivindicat poder participar de les decisions a les escoles bressol i per això necessiten que se les reconegui com a educadores, feina que ha defensat que fan. En aquest sentit, han detallat que se’ls exigeix tenir la titulació de tècnica infantil però se les acaba contractant com a monitores i això fa que la seva situació laboral i la seva retribució no es correspongui amb la realitat.
Per últim, han plantejat el problema de les cuineres de les escoles bressol de Barcelona i en concret el d’aquelles treballadores que formaven part de l’empresa Comer Bien, ara en concurs de creditors. Segons han explicat, aquestes empleades, ara absorbides per una altra empresa que presta el servei, no han cobrat dos mesos tot i haver-los treballat.
Compromís real de les administracions
Les treballadores i les famílies han descrit la situació que es viu a Barcelona, tot i que han afirmat que és extrapolable a la resta de Catalunya. Per tot plegat, han reclamat un “compromís real” de les administracions amb la petita infància i per això han demanat un pacte de país que es vehiculi a través de la llei d’educació que abordi totes aquestes qüestions. Per aconseguir-ho, han demanat una taula de diàleg entre diferents opcions polítiques per tal de poder avançar en aquesta direcció.
