canvi climàtic
Augmenten les morts per calor al sud d’Europa
Un estudi que publica la revista científica ‘The Lancet’ confirma l’impacte de l’escalfament global en la salut
El canvi climàtic és aquí a Europa i mata. Així ho adverteixen els experts en l’Informe europeu sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut humana, el Lancet Countdown –compte enrere, en anglès–, coordinat pel Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) –centre impulsat per la Fundació “la Caixa”– i quaranta institucions europees més.
L’estudi, publicat aquest dilluns a la revista científica The Lancet Public Health i elaborat per 69 experts, analitza les repercussions sanitàries i econòmiques de la crisi climàtica a Europa a partir de 42 indicadors.
Segons l’informe, recollit per l’agència Efe, el 2023 es van registrar temperatures rècord a tot el planeta i, en el cas d’Europa, pugen el doble de la mitjana mundial, amb un increment del 41% en el nombre de dies amb onades de calor.
Entre les principals conseqüències, destaquen l’augment de les morts relacionades amb la calor en un 9%, sobretot al sud d’Europa (11%), amb una incidència dues vegades més gran en les dones que en els homes. També destaca un elevat risc de patir fenòmens extrems, com ara devastadors incendis, una feblesa més gran davant la propagació de patògens i de malalties infeccioses, així com un agreujament de les desigualtats socioeconòmiques.
L’escalfament global també ha contribuït a l’increment de la inseguretat alimentària i ha provocat que 11,9 milions de persones experimentessin una dieta desequilibrada el 2021 a causa dels mesos de sequera o les onades de calor. De nou, les morts atribuïbles a la inseguretat alimentària van ser més altes entre les dones.
Així mateix, l’informe aprofundeix en les conseqüències econòmiques de la crisi climàtica i evidència que el 2022 les pèrdues econòmiques a causa de fenòmens meteorològics extrems es van estimar en 18.700 milions d’euros, que representaven el 0,08% del PIB europeu, i el 44,2% (8.200 milions d’euros) no estaven assegurades.
L’estudi, segons recull Efe, també ha analitzat indicadors sobre governança i política, que mostren “un compromís escàs amb els aspectes d’igualtat, equitat o justícia en la investigació, la política i els mitjans de comunicació sobre el clima i la salut”, segons els investigadors.
Més impacte en la població vulnerable
En aquest sentit, l’informe ha comprovat que no només hi ha diferències entre homes i dones en la mortalitat i l’alimentació, sinó que les llars amb baixos ingressos van tenir una probabilitat substancialment més gran de patir inseguretat alimentària i l’exposició a partícules PM2,5 procedent d’incendis forestals va ser més gran a les zones molt desafavorides.
Dins dels països, les minories ètniques i les poblacions indígenes, les comunitats amb baixos ingressos, els emigrants i desplaçats, les minories sexuals i de gènere, i les dones embarassades i parteres tendeixen a veure’s més greument afectades pels efectes del clima sobre la salut.
D’altra banda, els científics que participen en el Lancet Countdown, un projecte internacional que va arrencar el 2021, alerten que 29 de 53 països analitzats continuen concedint subvencions als combustibles fòssils. Tot i això, remarquen que la inversió en energies netes va superar la de combustibles fòssils a Europa en un 261% el 2022 (404 milions d’euros davant 112 milions).
Ritme lent cap a emissions zero
L’informe de Lancet Countdow, segons recull Efe, conclou que el ritme al qual els països europeus avancen cap a unes emissions zero netes “continua sent lamentablement inadequat” i, amb la trajectòria actual d’Europa, “l’assoliment de la neutralitat de carboni només s’assolirà el 2100”.
Per complir les recomanacions del darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic d’arribar a zero emissions netes el 2040, “les emissions dels sistemes energètics europeus s’haurien de reduir a un ritme aproximadament tres vegades superior a l’actual”, asseguren els científics.
