Reportatge

Els trumfos de Solsona

Una invitació a descobrir la capital del Solsonès vagarejant pel seu nucli antic

Quan algú té totes les probabilitats de guanyar, es diu que té tots els trumfos a la mà, en referència a alguns jocs de cartes. Al Solsonès, però, tenen un bon trumfo encara que no estiguin jugant a cartes. I és que així és com s'anomenen les patates que es conreen a la comarca i que són d'una qualitat excel·lent, tal com es pot comprovar aquest cap de setmana a la Fira del Trumfo i la Tòfona. La situació de la fira, dins de l'antic nucli emmurallat de la ciutat, és, a més, un bon punt de partida per descobrir els racons imprescindibles de la capital del Solsonès, que respira història i tradició a cada cantonada.

Podem començar l'itinerari travessant un dels tres portals d'accés al recinte emmurallat que queden dempeus, el portal del Pont, que es va convertir en l'entrada principal de la ciutat després que es construís el pont de pedra de dotze arcades a final del segle XVIII. Un sol de metall daurat presideix el portal, com a símbol identificatiu de la ciutat. De seguida arribarem a la plaça de la Catedral, on aquest cap de setmana trobarem instal·lades les parades de la fira de productes artesans alimentaris que complementen la Fira del Trumfo.

La catedral actual és d'estil gòtic, començada a finals del segle XIII i acabada al segle XVII. A l'interior hi ha la capella on es venera la imatge de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat i en honor de la qual se celebra la festa major, els dies 8 i 9 de setembre. Tocant a la plaça de la Catedral hi ha la plaça de Palau, presidida pel Palau Episcopal, que alberga el Museu Diocesà i Comarcal, un dels primers museus diocesans de Catalunya.

Pel carrer de Sant Miquel, ple també aquest cap de setmana de parades artesanes, arribarem a la plaça Major, una plaça porxada que és escenari de les festes més importants de la vila, com són la festa major, el Corpus i el carnaval. Aquest cap de setmana serà el punt de trobada dels productors de trumfos i tòfones de la comarca, que oferiran els seus productes directament del pagès al consumidor. Dels edificis de la plaça destaca, al número 5, ca l'Aguilar, que ha estat casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles. Al número 11 hi ha un punt d'informació i promoció turística.

Des de la plaça Major, pel carrer del Castell, arribem a la Torre de les Hores, datada d'abans del 1500, i que actualment és l'escenari d'un dels actes més genuïns del carnaval de Solsona, la penjada del ruc, un costum que recorda la llegenda que ha donat el renom de mata-rucs als solsonins. Molt a prop hi ha la que potser és la plaça més emblemàtica de la vila, la plaça de Sant Joan. Al mig de la plaça hi ha una font del segle XV, antigament anomenada font Major, a sobre de la qual s'hi va situar al segle XVIII una capella dedicada a sant Joan. A la font s'hi pot veure una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep Maria de Sagarra.

Al número 1 de la plaça hi ha cal Cabanes, casa pairal d'una de les principals famílies de Solsona.

La Casa Morató, al carrer Castell, l'Ajuntament o el Palau Llobera, actual seu del Consell Comarcal del Solsonès, són altres edificis rellevants de la ciutat, que també manté interessants construccions de l'època modernista, entre les quals destaca l'hotel Sant Roc (1929).

Una altra visita obligada és el Pou de Gel, una estructura de planta circular coberta amb una cúpula, que servia per emmagatzemar el gel obtingut del riu Negre o del forat de la Bòfia per poder-lo comercialitzar quan arribava la primavera.

DADES D'INTERÈS

Visites guiades. Tots els caps de setmana i altres festius. El punt d'inici és l'Oficina de Turisme Comarcal (ctra. de Bassella, 1) i la durada aproximada és de dues hores. Entrada general: 7 euros. Gratuïta per a menors de 12 anys. www.solsonaturisme.com

De la comarca

La Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona ofereix als visitants dos dels productes més preuats i amb més tradició de la comarca: trumfos directament del pagès al consumidor i tòfona en totes les seves varietats (fresca, en conserva, deshidratada, formatge de tòfona, embotits de tòfona...). Paral·lelament, concursos (com el de pelar trumfos o el del trumfo més pesat), tastets, tallers de cuina, etc.

Rics en folklore

Si d'alguna cosa presumeixen, amb motiu, els solsonins és del seu folklore popular. Afirmen, sense embuts, que són la ciutat de Catalunya amb més gegants i bestiari popular per metre quadrat. Els gegants, els nans, els cavallets, l'àliga i el drac, entre d'altres, surten a lluir les seves gales per la festa major i per Corpus, acompanyats de bastoners i trabucaires. Per carnaval és el torn dels Gegants Bojos, una rèplica satírica dels gegants oficials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Recerca a l'abast de tothom

Barcelona
biologia

Comptar i identificar papallones, un clàssic pioner que encara creix

DEMOGRAFIA i visió per computació

Ajudar els ordinadors a crear una xarxa social dels avantpassats

etnografia

Estudiar els pastors actuals per entendre la ramaderia del neolític

contaminació Acústica

Pla per controlar el soroll de l’oci nocturn a les places de Gràcia

ecologia

Detectius als boscos per calibrar la sequera

LA CRÒNICA

Contenidors i senglars a Montjuïc

oceanografia

Surfistes, bussos i banyistes al rescat del mar

Frederic Bartumeus
Biòleg impulsor del projecte Mosquito Alert

“La ciutadania pot ser a tot arreu”

Blanes