societat
Sant Julià de Ramis creu en l'Arborètum, tot i que Celrà se n'ha desmarcat
Casassa troba que la innovació en vivers és un exemple de nou model productiu
L'Ajuntament celranenc en veu poc clara la viabilitat econòmica
Sant Julià de Ramis creu en el projecte de l'Arborètum, un Centre d'Innovació de la Planta de Jardí, tot i el canvi de rumb del projecte. Celrà se n'ha desmarcat perquè en veu poc clara la viabilitat econòmica. Això no desanima l'alcalde de Sant Julià, Narcís Casassa (PSC): “El projecte és difícil, però tenim idees per donar-li forma i a mesura que funcioni, el capital públic ha de disminuir fins a la desaparició.”
Segons el pacte entre Sant Julià i Celrà, amb Casassa i Francesc Camps (Entesa) d'alcaldes, els dos municipis han de posar 125.000 euros del 2011 al 2013 –a raó de 41.700 euros cada any. Fins al milió de la primera fase, la Unió Europea n'hi aporta 500.000 i la diputació, 250.000 més.
L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), admet que podrien participar en l'Arborètum, però no pas amb el mateix percentatge que Sant Julià. Cornellà hi afegeix que, segons el pla de l'anterior consistori, el projecte genera 180.000 euros anuals de despeses i només 5.000 d'ingressos.
Sant Julià considera que el seu impuls i el de l'Associació de Viveristes de Girona són un bon punt de partida. “Hem de buscar altra gent, Agricultura, el gremi dels jardiners, un centre de recerca com l'IRTA i fins i tot altres ajuntaments relacionats amb la plantació”. L'Arborètum s'hauria de fer en deu hectàrees de l'antiga fàbrica Safa, al veïnat del Pla, a tocar del Ter, tot i que havia d'anar a Celrà.
LES FRASES
Sant Julià, els viveristes, i Agricultura?
Pendent que Celrà se'n desvinculi, l'Associació de Viveristes de Girona i Sant Julià són ara membres del Consorci de l'Arborètum, creat el setembre del 2010. Els viveristes i Sant Julià volen que el Departament d'Agricultura de la Generalitat s'hi integri. Casassa qualifica el projecte de “nou model productiu i que reforça el teixit econòmic i empresarial”.
