Societat

JOAN MARTÍ

PROFESSOR D'INVESTIGACIÓ DE L'INSTITUT JAUME ALMERA

“A Catalunya, el risc d'erupció volcànica no és zero”

seguiment · Diu que cal una xarxa de vigilància sísmica, que ara s'instal·larà administració · Ha de fer plans d'emergència

Vulcanisme científic i divulgatiu
Joan Martí (Balaguer, 1957) és doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor d'investigació de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera. De fet, és el coordinador d'aquest institut, que forma part del CSIC. A part, és el secretari general de l'Associació Internacional de Vulcanologia (Iavcei). És autor de més de 150 publicacions, entre les quals destaquen les que estudien la incidència del vulcanisme al medi ambient i una de molt recent, dedicada a la divulgació vulcanològica. Ha coordinat també una de les jornades del Volcandpark d'Olot.
A la Garrotxa, cada volcà és una
història. Una erupció no es repeteix al mateix lloc

És tota una personalitat en el món del vulcanisme científic i, durant aquesta setmana, ha donat detalls de la seva feina i la del seu equip de l'Institut de Ciències de la Terra en el marc del congrés internacional de vulcanologia Volcandpark d'Olot, que, organitzat pel Parc Natural de la Garrotxa, ha reunit 122 experts en la matèria de tot el món. Analitza en aquesta entrevista aquestes aportacions, l'estat de la vulcanologia al país i també parla de diversos aspectes, entre els quals destaca la gestió dels espais protegits, la recerca, el nou geoturisme i, sobretot, el risc vulcanològic als Països Catalans.

Quan es parla de vulcanisme català, a què es fa referència en concret?
Especialment a les manifestacions del vulcanisme en l'arc entre Girona i el nord de Barcelona, a les comarques de la Garrotxa, la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà. També en trobem al Baix Ebre i a la zona dels Columbrets del País Valencià i entre la costa d'aquesta àrea i les Balears. És on hi ha el vulcanisme més recent de casa nostra, amb activitat durant els últims 10.000 anys, al període anomenat Holocè. N'hi ha, però, de molt més antigues, de manifestacions, al Pirineu i també al Baix Ebre.
Han de patir els habitants d'aquestes zones?
No, però cal que siguin conscients que el risc no és zero. La zona volcànica de la Garrotxa, sobretot, és una zona no clarament extingida i, en qualsevol àrea que hagi tingut activitat volcànica, no només eruptiva, dins dels últims 10.000 anys, hi ha aquest risc i cal tenir en compte que les causes geològiques que van fer que existís, el sistema tectònic de plaques, es mantenen. Per dir-ho d'una altra manera, la Garrotxa és una zona volcànica amb 12 milions d'anys d'erupcions volcàniques. Des del punt de vista de la geologia, això significa un període excessivament llarg per pensar que no n'hi ha d'haver cap més.
Què cal fer, doncs?
Cal fer un estudi en detall de la recurrència eruptiva, perquè ara no tenim bones datacions, i també cal avaluar la perillositat, és a dir, el tipus de vulcanisme que es pot produir.
Falten aquests estudis, però, amb les dades que ara tenen a la mà, de quin tipus seria?
Els volcans garrotxins no són gaire grans, però causarien problemes, perquè és una zona molt humanitzada i urbanitzada, amb infraestructures importants a prop com ara l'aeroport de Girona.
I amb estudis n'hi ha prou?
No. També caldria monitorar mínimament la zona, establir una vigilància volcànica. Ara s'està negociant amb l'Instituto Geológico Nacional i ja hi ha un acord per instal·lar estacions sísmiques i sistemes de captació de deformació del terreny per GPS.
I de tot plegat, n'han de prendre nota les administracions pertinents?
I tant. Ho han de tenir en compte en els seus plans d'emergència i vigilància.
Es podria fer una seqüència audiovisual de com es va produir el vulcanisme a Catalunya?
Ens faltaria concretar les edats, com a mínim dels principals. En tot cas, es tractaria d'erupcions no gaire explosives i petites.
A Catalunya, hi ha tradició en la vulcanologia?
No, però sí que hi ha grups d'estudi de diversos aspectes, alguns dels quals, d'àmbit mundial.
Vostè en coordina un. Quin?
L'Institut de la Terra Jaume Almera, vinculat al Centre Superior d'Investigacions Científiques. És el grup més gran ara per ara en nombre de persones, un total de quinze, i interactuem amb altres grups internacionals. També n'hi ha a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
En què treballen vostès?
Fem assessorament, avaluem els riscos en zones actives, treballem l'aprofitament econòmic d'aspectes de les zones volcàniques com ara la geotèrmia, etc.
La zona volcànica de la Garrotxa és una de les més extenses a Europa. A part d'aquesta extensió, per què és important?
Primer, perquè es tracta d'un vulcanisme molt recent, de 9.000 anys i fins i tot potser més recent. I segon, per la varietat de processos que la fan especial, no pas única, mundialment.
I quina és aquesta especificitat?
Ve donada pel fet que es tracta d'un vulcanisme monogenètic.
Què vol dir?
Que les erupcions no es repeteixen al mateix lloc on s'han produït. A la Garrotxa, cada volcà és una història. A part, els processos eruptius són molt especials, sobretot per la interactuació del magma amb l'aigua i els aqüífers.
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa té nom internacionalment per la gestió que es fa de l'espai protegit. És una zona humanitzada i això fa que la gestió sigui singular. Què en pensa vostè?
Aquests dies de congrés s'ha posat en relleu que és la principal aportació del parc garrotxí, més que no pas el vulcanisme com a tal. Va més avançat en aquest aspecte que en moltes altres zones volcàniques del món, com per exemple la mítica Yellowstone.
Al Volcandpark, s'ha insistit molt en la importància de la recerca. Per què?
Perquè la informació és la base per fer una bona divulgació dels valors de cada zona i difondre'ls sobretot a través dels escolars i dels visitants.
Això potser és demanar-los molt, no?
No. Està perfectament estudiat i demostrat que el visitant és el factor més fort per difondre els valors dels espais volcànics protegits. Cal mimar la gent que els visita.
La recerca, però, hi ha de ser...
Sí, però insisteixo en la importància dels programes de divulgació, no només científics. Cal traduir els aspectes científics a un llenguatge entenedor.
El context econòmic és negre. Al congrés, també es va parlar molt de geoturisme. El veu com una de les vies que poden ajudar a superar la crisi?
És un sector que està creixent, i molt. La gent comença a estar cansada del turisme de masses. Si cal, es gasta més diners per fer turisme, però en alguna cosa que considera més positiva que visitar zones massificades. Al Volcandpark, tots els participants han coincidit que cal continuar per aquest camí.
Però el geoturisme va més enllà del vulcanisme.
Sí, però el geoturisme està creixent sobretot en zones volcàniques. Per això, cal fer un esforç perquè aquestes zones siguin conegudes i els seus valors, divulgats. Cal fer-ho amb un llenguatge entenedor perquè els visitants ho puguin transmetre al seu entorn.
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un referent també en turisme sostenible. És, doncs, un camí encara més específic per seguir?
Sí. L'aportació d'aquest parc en aquest sentit és remarcable. Ho ha fet a través de la Carta del Turisme Sostenible, que atorga Europarc, una entitat que aplega els principals espais protegits del continent europeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.