“L'atractiu de Llucifer és la seva ambigüitat”

Em va sortir l'oportunitat perquè, un any abans que hi entrés com a actor, vaig començar a treballar-hi en l'equip d'attrezzo.

Em van proposar fer d'actor, però els vaig dir que l'únic paper que m'interessava era el de Llucifer. És un personatge ambigu, l'àngel caigut, una mica com Darth Vader de La guerra de les galàxies. Va donar la casualitat que l'actor que l'interpretava en aquells moments, Joan Donat, va plegar.

Sí, aquesta ambivalència: té un costat bo, havia estat la mà dreta de Déu, l'àngel més gran del cel, i es va rebel·lar, volia ser més poderós que Déu. Això el va portar al costat fosc de la força, parlant en termes de La guerra de les galàxies. No és com Satanàs, que és el mal absolut, que ja no té cura. Llucifer té matisos, aquells dos costats que deia. Pensa que Llucifer s'ha d'enfrontar a sant Miquel, que havia estat el seu company. Amb els pastors còmics també pots jugar perquè tenen el repte de fer riure, però la resta de personatges són planers, sant Josep és molt bo, Jesucrist és molt bo...

Ep, estem parlant d'actor amateur, eh? Com que no sóc un actor gaire actiu, els Pastorets em permeten matar el cuquet un cop a l'any, i en unes dates que a mi no em diuen gaire res. La millor manera de passar aquests dies és al Municipal fent de Llucifer. I com a actor em planteja el repte d'anar-hi trobant matisos, mirar que no resulti avorrit, trobar la manera que no acabi sent una interpretació mecànica. En aquest sentit, tinc una certa llibertat per improvisar una mica.