Manuel Valls inaugurarà el Memorial de Ribesaltes a la Catalunya Nord
Pel camp de concentració hi van passar jueus, republicans catalans i espanyols, alemanys i harkis algerians
El primer ministre i dos membres del govern francès hi seran el 16 d'octubre
El primer ministre francès Manuel Valls inaugurarà el Memorial de Ribesaltes, a la Catalunya Nord, el 16 d'octubre. Valls estarà acompanyat de dos ministres del seu govern. L'antic camp de concentració de Ribesaltes, on ha estat construït el Memorial, es troba situat a la plana del Rosselló, entre l'estany de Salses i els primers contraforts de les Corberes, vora l'autopista i l'aeroport de Perpinyà. L'estructura del camp d'internament i els barracons encara existeixen. El terreny és de propietat militar, i el ministeri de la Defensa francès ha cedit a les autoritats locals nord-catalanes un petit sector per a realitzar el projecte de memòria històrica.
Republicans catalans i espanyols, jueus, alemanys, i harkis algerians
En aquest camp de concentració hi van ser tancats els republicans catalans i espanyols a la Retirada, els ciutadans d'origen jueu durant el règim francès de Vichy i l'ocupació nazi, els presoners de guerra alemanys i els col·laboradors amb l'ocupant a la fi de la Segona Guerra Mundial, els harkis algerians i, fins fa poc, un dels edificis servia com a centre de retenció d'immigrants il·legals.
Memòria dels estrangers “indesitjables”
El Memorial té per ambició “ser un espai de referència de la història dels internaments a França a través la història d'aquests estrangers considerats per l'Estat com a indesitjables”. En l'edifici, de l'arquitecte Rudy Ricotti hi ha tres espais diferenciats. Un per a la recerca històrica, amb “la restitució de la memòria d'aquesta pàgina de la història de França i d'Europa”, un altre amb vocació pedagògica i educativa i un tercer dedicat a l'art, “ja que l'art permet també de posar-se preguntes sobre la història.”
Salvat de la destrucció
L'any 1997 hi havia diversos projectes per destruir els barracons i les restes del camp en els terrenys propietat de l'exèrcit. Es va crear un col·lectiu per mantenir viva la memòria del camp de concentració i una petició en aquest sentit va ser signada, entre molts altres, per Simone Veil, Claude Simon i Edgar Morin. L'any 1998 el Consell General dels Pirineus Orientals, que havia canviat de majoria i elegit president Christian Bourquin, es va implicar molt activament en l'oposició a la destrucció del camp de concentració. Aquell mateix any van començar els contactes amb les associacions de representants de les comunitats que havien estat internades. L'any 2000 el Consell General va votar per unanimitat l'aprovació del projecte de Museu Memorial i el 2005 va comprar al Ministeri de Defensa francès quaranta-dues hectàrees del camp, corresponents a l'illot F del camp de concentració. El cost total del projecte de Memorial ha superat els vint milions d'euros, a càrrec de les institucions públiques de Catalunya Nord, de la regió Llenguadoc-Rosselló i de l'Estat francès.
