Els passos de Jesús Natzarè i la Mare de Déu del Dolors omplen els carrers de l'Hospitalet en la seva processó laica
Els devots que esperaven des de primera hora han viscut amb emoció la sortida de les dues imatges des del local de la Confraria 15+1
La tradicional processó laica de l'Hospitalet de Llobregat ha arrancat l'emoció dels devots que esperaven els passos de Jesús Natzarè i de la Mare de Déu dels Dolors des de primera hora del matí d'aquest divendres. Natzarens i portants han viscut amb entrega la sortida de les dues imatges a la plaça de la Bòbila i el seu avanç pausat pels carrers del nord de la segona ciutat més poblada de Catalunya. “Les processons em recorden la meva terra, però les d'aquí no són menys, perquè són precioses”, ha exclamat Pepa Ruiz, una de les assistents, captivada i entusiasmada un any més. Aquesta processó té la singularitat de ser laica, ja que l'organitza la Confraria 15+1, que no té estatuts eclesiàstics, i els passos no surten d'una església, sinó del local de la germandat.
Eva Campos va començar de natzarena quan tenia tres anys. Aquest Divendres Sant caminava amb el seu fill, també de tres anys, darrere la Mare de Déu dels Dolors, els dos vestits de portants. “Per a mi significa molt. La imatge i tot el que representa i l'envolta. Són molts anys”, ha expressat. El petit Hugo observava amb expectació tot el que l'envoltava, agafat de la mà de la mare, mentre que el seu pare portava una de les barres de sota la Mare de Déu. No és el primer any que aquesta família comparteix la coneguda com a processó laica de l'Hospitalet de Llobregat.
Un dels èxits de la Confraria 15+1 és que ha aconseguit sumar molts joves a la seva activitat. “Un convenç la parella”, ha somrigut l'Eva, que ha afegit: “En el nostre cas vaig ser jo, que el vaig portar”. I al costat de la joventut, l'experiència. “Cada any sents més la processó, l'emoció creix. Perquè ets més gran i recordes que et queden menys anys al capdavant de tot això. I perquè qui és confrare sempre va a més, mai a menys”, diu el president de la Confraria 15+1, Manuel Romera, “orgullós” de constatar com un any més alguns devots d'entre el públic havien recorregut centenars de quilòmetres per seguir la processó de l'Hospitalet de Llobregat. També alguns portants havien vingut de fora de la ciutat per fer avançar els passos.
“Que vinguin a l'Hospitalet, que no hi ha res més gran”
“Les processons són per veure, no són per explicar”, ha assegurat Pepa Ruiz. “Que vinguin a l'Hospitalet, que vinguin; que no hi ha res més gran”, ha insistit exultant Ruiz, que viu molt a prop de la plaça de la Bòbila, tot i que ja a Esplugues de Llobregat. Com ella, centenars de persones han admirat i adorat les dues imatges a la seva sortida i després s'han esfilagarsat per l'avinguda de Severo Ochoa i altres carrers del barri de Can Vidalet, entre l'olor d'encens que desprenien els botafumeiros que balancejaven a les mans dels natzarens i les saetes que devots del públic dedicaven als passos.
Per a Ruiz, les processons també tenen gust de la seva terra, de Granada. “De Jérez del Marquesado”, ha precisat, contenta. També per a Rafael de la Cruz, membre de la Confraria 15+1 i que fa més de dues dècades que participa a la processó. Va començar de natzarè quan tenia nou anys a la localitat cordovesa de Fernán Núñez. Aquest divendres ha donat suport en les tasques logístiques de la processó, però dissabte farà de capatàs, amb la responsabilitat de motivar els portants. “Aquest és una de les festivitats més especials de l'any per a mi”, ha afirmat.
La Confraria 15+1 no té estatuts canònics, sinó civils, i la processó surt del seu local. “Per a nosaltres, la catedral més gran que hi ha”, ha reblat Romera, que ha puntualitzat: “Fem les coses com les pot fer qualsevol germandat eclesiàstica”. La confraria va néixer de la devoció de “tres o quatre que érem al principi”, recorda Romera; un grup d'andalusos que van arribar a l'Hospitalet fa quaranta anys i que enyoraven les tradicions de la seva terra.
“Llavors vam passar a ser quinze, d'aquí ve el nom de la confraria, però hi vam afegir l'1', amb referència al poble”, explica el president. La iniciativa no va ser ben rebuda pels estaments eclesiàstics i per aquest motiu els fundadors van decidir celebrar les processons sense la protecció de l'Església, que en els darrers anys s'ha apropat als organitzadors.
