Urbanisme
Sentència al Palomares
El Ministeri de Transició Ecològica ordena el tancament del restaurant com a pas previ a l’enderroc de l’edifici
Vilassar de Mar el vol salvar amb un nou pla d’usos i amb més protecció de la Generalitat
S’hi vol fer un centre d’activitats culturals i esportives relacionat amb el mar
Vilassar el declararà bé cultural d’interès local i demanarà que sigui també nacional
El Palomares, un enclavament icònic de la costa maresmenca, té data de caducitat. El conegut restaurant a peu de platja de Vilassar de Mar tancarà les portes el 14 de maig, posant fi a més de mig segle d’activitat. Ho farà a la força, en compliment d’una ordre del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que demana el cessament de l’activitat econòmica per incompliment de la llei de costes. La concessió del restaurant fa dècades que està exhaurida i, després d’anys de litigis, els diferents intents dels propietaris per renovar-la no han donat cap fruit. El tancament del restaurant és el pas previ a l’enderroc de l’edifici, un dels centres de la vida local durant la temporada d’estiu, en mantenir als baixos les tradicionals casetes de bany i ser la seu del Club Esportiu Palomares, dedicat als esports nàutics. Tot plegat fa que els clients vinguts d’arreu, però especialment els vilassarencs, estiguin amb l’ai al cor pel futur de l’edifici, encreuant els dits perquè l’últim intent per preservar aquesta part del patrimoni maresmenc i donar-hi una segona vida prosperi.
“El tancament del restaurant Palomares està notificat i és inevitable –confirma Damià del Clot, alcalde de Vilassar de Mar–, però esperem aturar la demolició de l’edifici amb un nou projecte que estem treballant juntament amb diferents entitats i que presentarem el dia 15 de març a Madrid. Esperem que el rebin de bon ull.” El pla consisteix a vertebrar un projecte d’ampli abast a partir del qual la titularitat de l’edifici passaria a ser municipal. Estaria fonamentat en tres eixos principals: conservar la memòria històrica, fomentar la cultura i la preservació del mar, i facilitar la pràctica d’activitats esportives nàutiques.
“Totes aquestes activitats s’articularien al voltant de quatre edificis que les acollirien. A banda del Palomares, també hi inclourem l’escola nàutica, que en breu quedarà lliure perquè els serveis socials marxaran a noves dependències, el Museu de la Marina i les casetes de l’espigó de Garbí, que també estan amenaçades d’enderroc. De fet, ja fa un temps que el ministeri va fer treure les barques tradicionals de pesca que sempre hi havia hagut varades a la platja”, explica Del Clot.
En tots aquests espais es podria teixir un ampli programa d’activitats que ara està definint una empresa externa amb la implicació de diverses entitats locals i nacionals, amb la voluntat de guanyar més consistència. Entre les possibilitats que s’estudien per incloure en el pla antienderrocament hi ha que sigui la seu dels estudis de la Universitat de Mar i Ultramar de la UPC, crear una setmana blava perquè els alumnes vilassarencs puguin practicar esports nàutics o tenir espais permanents per recordar i mantenir les tradicions marineres pròpies de la zona, com ara l’activitat dels mestres d’aixa en la construcció i reparació d’embarcacions i també la pesca de l’almadrava, un art consistent en un gran laberint de xarxes per atrapar tonyines.
L’única possibilitat d’evitar la desaparició de l’edifici és que des de Madrid s’accepti que un gran projecte d’abast cultural i esportiu com aquest només tindria sentit i únicament es podria fer en aquestes ubicacions. I el fet que en el seu moment el Palomares s’aixequés sobre les instal·lacions de servei d’una de les almadraves de la zona hi juga clarament a favor, però tot dependrà de la decisió ministerial, que es podrà començar a intuir en la reunió prevista per d’aquí a onze dies.
En tot cas, com que pot no ser suficient, el govern municipal preveu aprovar en el ple d’aquest mes la declaració de l’edifici dels banys del Palomares com a bé cultural d’interès local (BCIL) i, un cop el tingui, plantejarà a la Generalitat que s’ampliï aquesta consideració també a nivell nacional, confiant que amb una declaració de BCIN l’estructura tindria un nivell de protecció encara més elevat.
El vilassarenc Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de la UPC, és un dels cervells del projecte per salvar el Palomares i les casetes de pescadors de l’espigó de Garbí. “Volem que sota el paraigua de l’Ajuntament, les escoles i instituts hi puguin fer activitats marítimes, que hi hagi sales de conferències i exposicions, crear un centre d’interpretació de l’almadrava, l’art de pesca més gran que existeix, i que les associacions que tenen activitat nàutica i marítima puguin tenir-hi la seva seu”, explica en declaracions recollides per Vilassar Ràdio. També es valora la possibilitat que les universitats catalanes puguin fer servir els espais per a estudis marins, com per exemple els relacionats amb els moviments de sorres, la població de peixos de roca o l’evolució de la posidònia.
Història d’un edifici
Per conèixer l’origen del restaurant cal remuntar-se a l’Antoni Palomares, un capità d’almadrava de la Marina Baixa que a principis de segle XX havia estat cridat a treballar a la de Roses. Mentre hi anava en tren, però, va conèixer un grup de vilassarencs que el van fitxar per dirigir l’almadrava local. Llavors les captures al Maresme encara eren abundants i durant la temporada d’estiu a les instal·lacions de suport a l’almadrava es muntava una guingueta per fer peix a la brasa que va agafar força fama. Quan la pesca de la tonyina va decaure i un temporal va malmetre l’almadrava, la família Palomares va demanar una concessió per construir uns banys amb servei de restaurant.
L’edifici actual es va enllestir el 1969 i va tenir la concessió vigent durant 25 anys, però des de llavors que no s’ha renovat. Actualment els propietaris són la Isabel Palomares i el seu marit, Josep Nin, que fa més de quaranta anys que van llogar el restaurant a Ramon Huguet. Durant aquest temps, ells van mantenir el bar dels baixos a l’estiu, fins que fa uns anys el ministeri els va obligar a tancar-lo i a retirar també les casetes de bany que ocupaven la platja.
Ara li ha arribat l’hora al restaurant Palomares, tot un emblema de la zona. “Aquests dies no paren de venir grups de gent que venen a acomiadar-se de nosaltres; ens estem fent un tip de plorar”, admet l’Anna Huguet.
