Cooperativisme al rescat
La Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat, que respon a la necessitat d’habitatge des dels seixanta, s’estrena ara en el lloguer
Ha construït un miler de pisos durant la seva història i és un rar exemple de pervivència de cooperativa d’habitatge
A l’avinguda Onze de Setembre del Prat hi ha un solar de propietat municipal ara en obres, on s’està aixecant una promoció de 101 pisos de lloguer. D’aquí a dos anys hi haurà pisos de mides diverses i amb un preu de lloguer per sota de la mitjana del Baix Llobregat. La particularitat d’aquest conjunt residencial és que està promogut per la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV), que des de fa més de 60 anys dona resposta a la necessitat d’habitatge del Prat i que, per primer cop, ho fa amb pisos de lloguer. A la ciutat en aquests moments hi ha en marxa tres promocions públiques més de lloguer assequible en sòl municipal, promogudes pel consistori i per dues fundacions. Totes quatre sumaran uns 300 pisos, la gran majoria a l’Eixample Sud, i estaran enllestides d’aquí a tres anys aproximadament.
Fidel a l’esperit de cobrir la necessitat d’habitatge digne, per primer cop, els habitatges cooperatius de la COV es destinaran íntegrament a lloguer assequible. Els pisos d’una habitació costaran 350 euros mensuals; els de dues habitacions, 450, i els de tres, 550 euros aproximadament. Així ho explica Álvaro Puertas, director de la cooperativa, que destaca que l’avantatge d’aquests pisos serà “l’assequibilitat real”. Puertas assenyala que, als futurs pisos, s’hi podrà “accedir sense la inversió inicial que, en altres promocions, és un obstacle per a les persones amb rendes més baixes”. Aquest model és, segons explica, pioner a Catalunya.
El director d’Habitatge de l’empresa municipal Prat Espais, Xavier Anzano, explica al seu torn que, històricament, la COV promovia pisos de propietat, destinats a socis cooperativistes que aportaven uns diners inicials. El fet de construir pisos en un terreny municipal no és pas nou, i la ciutat de Barcelona ha estat pionera en un model consistent a mantenir el sòl en mans de l’Ajuntament amb la cessió de solars en dret de superfície. “Les persones compren el pis, però el sòl serà sempre municipal”, diu.
A Barcelona han evolucionat altres models cooperatius com la cessió d’ús, “tinences intermèdies que s’acosten a la propietat però sense que hi hagi una finalitat especulativa”, assenyala el director d’Habitatge de Prat Espais. La innovació aportada per la COV al Prat és que, “amb el capital de la cooperativa, i no pas de les persones que hi van a viure, es promouen pisos de lloguer. La gent no ha d’aportar un capital inicial, només pagar les mensualitats”. A més, els 101 pisos no seran exclusius per a cooperativistes. “La COV només es reserva un 25% dels pisos, la resta estaran al registre” de sol·licitants de pisos protegits.
Utopia obrera feta realitat
La diferència de la promoció d’Onze de Setembre respecte a d’altres és la titularitat de qui la promou. “La COV ha considerat necessari fer una promoció de lloguer, i de fet està fent un regal a la ciutadania”, valora Anzano. La COV va néixer el 1962, en plena dictadura, quan un grup de treballadors del Prat va constituir la cooperativa de manera assembleària. Eren uns anys en què al Prat van arribar de manera massiva molts immigrants d’altres punts de l’Estat que buscaven feina a la indústria. L’actual president de la COV, Antoni Pedrero, relata en el pròleg de La Cooperativa Obrera de Viviendas. Una utopia obrera feta realitat, escrit per Xavier Padullés, que “la història de la COV és un exemple de lluita i tenacitat de la classe treballadora per resoldre, als anys seixanta i setanta, l’apressant problema d’habitatge que existia”. Relata que la seva creació no va ser fàcil, ja que, a les suspicàcies de molta gent que temia perdre els seus petits estalvis, s’hi afegien les traves per legalitzar-se. Al règim franquista “no li feia gens ni mica de gràcia”, segons Pedrero, legalitzar una cooperativa que es deia “obrera” i amb gent sospitosa de ser “subversiva”.
Un cop superats els entrebancs, la cooperativa va canalitzar l’estalvi de les famílies per comprar el sòl i va construir pisos per dotar d’un habitatge digne centenars de cooperativistes. Des que el 1963 es va posar la primera pedra del bloc Joan XXIII, la COV ha construït al Prat més de 40 comunitats i 1.000 habitatges. Una altra particularitat d’aquesta cooperativa, destaca Pedrero, és la seva persistència. Explica que, normalment, les cooperatives es dissolen quan els seus socis aconsegueixen l’habitatge. Però els dirigents de la COV, coneixedors de les necessitats socials que tenia la població en aquella època, van crear un sistema al seu voltant de cooperatives industrials i de consum, com un menjador popular i una mútua de cobertura sanitària familiar. “La cooperativa va arribar a tenir més de 140 treballadors entre els diferents serveis administratius i industrials que es gestionaven, com l’obra, la fusteria, la botiga d’electrodomèstics i l’escola Ramon i Cajal per als nens i nenes del barri”, precisa Anzano.
