Banyoles compra una casa de la plaça Major
Es tracta de can Tomàs Teixidor, situada entre dos edificis municipals
L’Ajuntament de Banyoles ha arribat a un acord amb els propietaris de l’edifici de la plaça Major conegut com can Tomàs Teixidor (el nom del negoci que hi havia als baixos) perquè l’immoble passi a mans municipals. La compra suposarà una despesa de 580.000 euros a pagar en tres anualitats. Per respondre a la primera, el consistori ja ha aprovat una modificació de crèdit en el pressupost d’aquest any. L’ús que es donarà a la casa no s’ha concretat, però està situada en un indret estratègic que, sobre el paper, li atorga moltes possibilitats com a equipament públic: es troba entre cal Moliner (on hi ha la seu de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament) i l’Ateneu Escola Municipal de Música. Si es donés el cas, l’ampliació d’un d’aquests dos espais, per exemple, es podria fer utilitzant can Tomàs Teixidor.
La casa està composta d’uns baixos i dos pisos d’alçada, com el veí Ateneu. Si bé és d’origen medieval, el seu aspecte actual es deu a la reforma de què va ser objecte a la dècada dels vuitanta. L’establiment que hi havia a peu de carrer, i que l’havia fet famosa, havia estat una popular botiga de queviures i adrogueria. Es va estrenar el 1933 i va restar oberta al llarg de tres generacions, fins al 2007, quan els Teixidor van traslladar l’establiment a un altre punt de la ciutat.
Una gent de Pedrinyà
L’emprenedor que va iniciar el negoci es deia Tomàs Teixidor Agustí, nascut al veïnat de Pedrinyà, a Crespià. Venien productes d’adrogueria i perfumeria i queviures, i de clientela tenien gent de tota la comarca, sobretot els dimecres, el dia de mercat. Els investigadors Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet expliquen en un article de Les Garrotxes que abans de la dècada dels seixanta ells mateixos feien les pintures; que un dels productes més venuts era la sosa càustica per fer sabó domèstic, així com el carbur per fer llum a les llars on encara no havia arribar l’electricitat. Pràcticament tot es venia a granel. Abans de la irrupció dels frigorífics, distribuïen per les cases –amb una furgoneta rudimentària coneguda com la meca de can Teixidor– barres de gel i fins i tot aigua, que anaven a buscar a la font del molí de Pujarnol.
