Medi ambient

FRANÇA

El nivell del mar podria pujar més d’1 metre en només 80 anys

En els pròxims 80 anys, si es manté l’actual increment de les temperatures, el nivell del mar podria pujar més d’un metre. És l’esfereïdora conclusió de l’informe més extens fet mai sobre l’impacte de la crisi climàtica en els oceans i les vastes zones de gel de la Terra, realitzat pel Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de l’ONU.

En l’informe fet públic ahir a Mònaco es considera irreversible la pujada del nivell dels mars i oceans i dibuixa un futur planetari ben magre. Si es compleixen aquestes previsions, obligaran milions de persones a marxar de casa seva. Actualment, uns 670 milions de persones viuen en regions d’alta muntanya; 680 milions més, en zones costaneres de baixa altitud; uns 4 milions viuen a l’Àrtic, i 65 milions, en petites illes. L’impacte de la crisi climàtica en els oceans també provocaria l’extinció de diverses espècies. Si les emissions de gasos hivernacle es reduïssin fortament i l’escalfament climàtic es limités a 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials, el mar pujaria entre 30 i 60 centímetres.

Ara bé, si no es prenen mesures urgents i efectives i es manté la tendència actual, mars i oceans pujaran 110 centímetres, pel desglaç massiu dels pols. Així, es calcula que les petites glaceres a Europa, als Andes tropicals i a l’est d’Àfrica desapareixeran en un 80%. Amb això es veu afectada també la qualitat de l’aigua disponible, amb les consegüents afectacions en el turisme, l’agricultura o la generació d’energia. Fins i tot si la temperatura es quedés per sota d’aquests dos graus, el permafrost –la capa de gel que sempre està glaçada a les regions àrtiques– desapareixerà en un 25%. Un percentatge que augmentarà fins al 70% en un escenari menys favorable.

L’amenaça afecta ara mateix els oceans, que són més calents, més àcids i menys productius, amb el consegüent impacte sobre els recursos pesquers i les poblacions que en depenen arreu del món. Alguns dels resultats ja visibles són fenòmens com El Niño o huracans com el Dorian, que cada cop tenen efectes més severs i seran molt més freqüents. Els experts remarquen que la pressió de l’activitat humana a què s’ha sotmès els oceans, que han absorbit prop d’un quart de les emissions dels gasos des dels anys vuitanta, n’ha provocat aquesta acidificació.

La meitat dels ecosistemes humits costaners, que amb la seva vegetació la protegeixen de l’erosió, han desaparegut ja en el darrer segle. Els experts alerten de la importància de complir amb l’Acord de París del 2015, perquè l’augment no superi els 1,5 graus centígrads.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona