Medi ambient

Territori de proves pilot

Les comarques gironines són l’escenari de diversos projectes de recerca ambiental que miren de donar resposta des de diversos àmbits a les conseqüències del canvi climàtic

A la finca de Can Moragues, a Riudarenes, s’han fet tres plantacions d’arbres mitjançant el sistema Cocoon, una mena de test que dosifica l’aigua i optimitza el reg en zones de secà. Molt més enllà, al petit municipi garrotxí de Sant Ferriol, hi ha la granja Planeses, on es du a terme una prova pilot d’agricultura regenerativa que combina els recursos del bosc, el bestiar i els cultius per recuperar un sòl fèrtil que havia estat abandonat. I fa tot just unes setmanes, es va presentar a Girona el Midmacc, un projecte pilot per revitalitzar els boscos de Requesens, a l’Alt Empordà, a través de la gestió forestal, la ramaderia i l’agricultura, i en el qual es preveu la plantació de vinya en altura, per exemple. Són només tres exemples de proves pilot que diversos investigadors del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (Creaf) estan portant a terme a les comarques gironines, amb la col·laboració d’entitats locals i amb finançament europeu en la majoria dels casos. Es tracta de projectes de recerca ambiental que s’emmarquen en un context de vulnerabilitat pel canvi climàtic i necessitat de noves adaptacions al territori.

L’investigador del Creaf Eduard Pla explica que després del projecte europeu Life Medacc, que es va dur a terme a les conques de la Muga, el Ter i el Segre pel canvi climàtic, ja es van fer unes primeres proves pilot als boscos de Requesens, però ara, amb el Midmacc, “es fa un pas més”, ja que s’implanten mesures per gestionar el paisatge que alhora en milloren el desenvolupament socioeconòmic. Això vol dir, per exemple, recuperar zones de pastura on ara hi ha matolls o, per exemple, introduir-hi la vinya d’altura. Per dur a terme aquestes accions, ja s’ha contactat amb actors del territori, com ara propietaris forestals, de cellers de l’Empordà i de vinyes, així com ramaders i administracions, entre d’altres, que van assistir a la reunió de presentació a finals de novembre a Girona i que va suposar el tret de sortida. “La prova pilot es fa a l’Albera, però és una idea replicable en altres indrets similars”, explica Pla, fent referència a zones de muntanya d’entre 300 i 1.000 metres que “els darrers 50 anys han perdut molta activitat”. “Si tornem a reactivar o recuperar l’estructura de mosaic agrosilvopastoral, amortirem els grans impactes”, afirma, amb referència a l’augment espontani de boscos joves, densos i amb unes característiques que els fan més vulnerables al canvi climàtic. A més de l’Albera, el projecte s’està duent a terme a Aragó i a la Rioja. De fet, Pla també és coautor de l’estudi sobre l’impacte del canvi climàtic a les Gavarres, en el qual es conclou que en els propers 50 anys les pinedes del massís seran víctimes d’un retrocés molt més elevat que no pas les alzines i les suredes. En aquest cas, Pla considera que la gestió forestal “encara hi té molt a dir”. Més avançat es troba el projecte demostratiu de la Fundació Emys que va començar a principis d’any a Can Moragues, a Riudarenes. En aquesta finca s’ha creat un itinerari demostratiu que ensenya de manera visual i didàctica els beneficis de la metodologia Cocoon, i mostra en un recorregut de menys d’un quilòmetre d’extensió tres plantacions: alzines, oliveres i freixes, a més d’alguns arbres fruiters. L’ús del Cocoon, una mena de test que dosifica l’aigua, fa el reg molt més eficaç en zones de secà, altament sensibles al canvi climàtic per la disminució de l’aigua. Concretament, es planta l’arbre, s’hi posa el Cocoon al voltant, s’omple amb 25 litres d’aigua –que es deixaran anar lentament entre un i tres mesos– i es tapa. Al cap de dos anys, el dispositiu es desfà sense deixar residus. El Cocoon, desenvolupat per l’empresa holandesa LandLifeCompany, és de baix cost i sense efectes nocius sobre el medi ambient, i ja ha estat implantat en nombrosos països; en el cas de Catalunya, per a la reforestació del Bruc després dels incendis del 2015. La iniciativa està finançada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i els fons europeus Feader. El Creaf coordina aquest projecte Life de la Fundació Emys, anomenat The green link, que té com a objectiu contribuir al desenvolupament d’estratègies eficaces d’adaptació a la regió mediterrània mitjançant el Cocoon.

Aquest és un projecte demostratiu d’un itinerari que s’ha fet a la finca de Riudarenes
Vicenç Carabassa
projecte life ‘the green link’

LES FRASES

La prova pilot es fa a l’Albera, però és una idea replicable en altres indrets similars
Eduard Pla
projecte midmacc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

9,5 tones de tovalloletes i residus cada mes pel vàter

girona

El carrer de Girona, a Sant Feliu, a punt per reobrir al trànsit reformat del tot

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Queda desert el concurs per a l’obra del badalot de la plaça Pallach de Girona

girona

Reobren la piscina de Sant Hilari després del canvi de la coberta

sant hilari sacalm

La darrera fase de l’enderroc d’habitatges per ‘esponjar’ Ca n’Anglada, ja en marxa

Terrassa

La temporada de bolets arrenca amb optimisme

barcelona

FGC gestionarà la línia entre Lleida i Manresa a partir del 2024

lleida
Medi Ambient

Rovellons primerencs

Olot
societat

210 trucades al 112 pel vent, el primer dia de neu al Pirineu