A Catalunya, l'activitat boletaire no està sotmesa a cap mena de regulació
Es preveu que la massificació dels boscos i el nivell de negoci que genera acabaran en una regulació de l'activitat boletaire als boscos catalans
A muntanya sempre s'ha dit que totes les masses piquen. I això també es pot aplicar al món dels bolets. Per una banda hi ha la massificació de gent als boscos i tot el que això ocasiona. Els propietaris es queixen que són ells qui n'han de fer el manteniment i la neteja. Per altra banda, la venda incontrolada de bolets en plena temporada genera un volum de negoci, en alguns casos, que també es troba fora de control.
Tot plegat apunta que tard o d'hora es produirà una regulació en l'afició a collir bolets, tal com passa amb la cacera o la pesca. La solució pot trobar-se en el pagament d'una quota per accedir als boscos, o en l'obligació d'obtenir un carnet que estableixi els drets i els deures. És a dir, mesurar els quilos d'exemplars que es cullin, l'accés a zones determinades, etc.
Molts aficionats competeixen per recollir el màxim de quilos possible, malgrat que no els consumiran, i fins i tot, potser els hauran de llençar.
També es produeix el fet que hi ha la gent per a qui la temporada de bolets els representa un benefici econòmic addicional a la seva prestació per jubilació o atur. Tal com van les coses, tot fa pensar que aquesta activitat creixerà de manera important en aquesta propera temporada.
Sobre aquest punt no hi ha cap regulació. Ningú controla el comerç –que mou desenes de milers d'euros–, de la venda a peu de carretera o a restaurants.
El nou esport nacional
Hi ha mitjans de comunicació, especialment TV3, que s'han entestat a convertir la recerca de bolets en una mena d'esport nacional i a l'abast de tothom. El problema rau en el fet que no s'ha fet un treball de pedagogia correcte. S'han limitat a explicar que els boscos són accessibles per a tots i que s'hi pot collir de tot. Un any un expert diu que no cal tallar els bolets amb ganivet, i l'any següent un altre expert recomana fer el contrari. Cal un treball d'informació més contundent que expliqui a la gent que si a casa seva no llencen les llaunes buides, ni els papers cagats, ni les ampolles de plàstic al terra del menjador, tampoc ho han de fer al mig del bosc. Tothom té dret a gaudir-ne, però s'ha de ser conscient que el bosc no és un gran abocador de la porqueria humana.
