Medi ambient
El futur de l'Ebre
Europa rebutja el pla de conca
El Comitè de Peticions demana que no s'aprovi el pla
La PDE i els eurodiputats catalans, satisfets
L'última paraula, la tindrà la Comissió Europea, que es pronunciarà després de l'estiu
La PDE presenta una queixa sobre l'incompliment de directives
Revés d'Europa a la gestió de l'aigua del govern espanyol del PP. El Parlament Europeu va reclamar ahir la retirada del pla de conca de l'Ebre. Els eurodiputats del Comitè de Peticions van aprovar per 22 vots a favor i 9 en contra l'informe elaborat pel grup d'eurodiputats que va visitar el Delta el febrer passat.
La votació, fins i tot, reforça el text inicial. Així, el redactat final, que ha incorporat diverses esmenes, demana la retirada del pla hidrològic i denuncia la falta de cabals per mantenir els hàbitats naturals. Amb 19 vots a favor i 12 en contra, ahir també es va acceptar una esmena dels eurodiputats catalans en què se sol·licita a la Comissió Europea –l'òrgan executiu– que “rebutgi el segon cicle del pla de conca presentat pel govern espanyol”, al·legant que no resol “les deficiències identificades” l'any passat.
Els eurodiputats d'ERC-NeCat, CDC, ICV, el PSC i l'exmembre d'Unió Francesc Gambús havien presentat una sèrie d'esmenes a l'informe inicial de la missió a l'Ebre per forçar una “afirmació molt més contundent” per a la retirada del pla de conca de l'Ebre. Tot i que ahir es va rebutjar una esmena del PP per retirar del text les crítiques a la gestió de l'aigua del govern espanyol, els populars, amb el suport dels socialdemòcrates, sí que van aconseguir retirar la primera recomanació de l'informe, en la qual es demanava un canvi complet en la gestió dels recursos hídrics de l'Estat espanyol.
De fet, ahir també es va posar sobre la taula la divisió en el Partit Popular europeu. Europarlamentaris com ara l'eslovac Pàl Csáky –redactor de l'informe– van votar a favor d'algunes esmenes crítiques contra el pla. En aquest context, el grup liberal no va permetre votar al convergent Ramon Tremosa, i va enviar al comitè els representants de Ciutadans (C's) i Unión Progreso y Democracia (UPyD).
“He tingut una compareixença amb els experts de la Comissió Europea i m'han dit que aquest document serà un dels bàsics per als nous passos de la Comissió”, va assegurar el ponent Csáky.
Salt endavant
Una votació que convenç els antitransvasistes, que es van desplaçar ahir a Brussel·les per seguir el que consideren una victòria. “Avui hem fet un pas endavant molt fort perquè, per primera vegada, el Parlament Europeu demana oficialment la retirada del pla hidrològic de la conca de l'Ebre”, va assegurar des de la capital belga el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomás.
Satisfacció també entre els eurodiputats catalans –a excepció dels del PP i C's–, que es van mostrar satisfets amb el resultat final de l'informe i insten el govern espanyol a moure fitxa i a complir les directives mediambientals europees.
“Esperem que el govern espanyol en prengui nota”, va afirmar ahir l'eurodiputat independent i exmembre d'Unió Francesc Gambús. “Mentre no es canviï la manera de concebre aquest pla hidrològic i l'Ebre no ens en sortirem”, va alertar l'europarlamentari d'ERC, Josep-Maria Terricabras.
“El Parlament Europeu ha llançat un missatge molt clar”, va assenyalar l'ecosocialista Ernest Urtasun. En aquesta mateixa línia, el socialista Javi López també va recordar: “És un dia positiu, perquè mostrem unitat.” Tremosa també va demanar al govern espanyol que “compleixi la directiva marc de l'aigua”.
Queixa
En el marc d'un text no vinculant, l'última paraula, però, la tindrà la Comissió Europea, que, segons les previsions, es pronunciarà a la tardor sobre els plans de conca espanyols.
Paral·lelament, la PDE també va presentar ahir a Brussel·les una queixa formal a la Comissió Europea en què denuncia les normatives europees que incompleix el pla de conca. La plataforma ciutadana es basa en arguments tècnics per afirmar que el govern espanyol no ha aplicat les recomanacions fetes per Europa en matèria d'infraestructures i cabals ecològics i, en cas de prosperar, podria obrir un procediment sancionador contra l'Estat espanyol.
Lluita històrica
“La Comissió pot arribar a un procediment d'infracció contra el govern espanyol, però espero que tinguem una oportunitat de diàleg i de millora de la situació amb el nou govern espanyol”, va afegir Csáky.
Les d'aquesta setmana han estat les darreres accions per intentar aturar un polèmic pla hidrològic aprovat a principi d'any pel govern provisional de Mariano Rajoy. Des d'un principi, els ecologistes van considerar que significava una sentència de mort per al futur del Delta.
En aquest context, la PDE ha mobilitzat la ciutadania, en dues grans manifestacions, a Amposta –amb més de 50.000 persones– i Barcelona. Entre d'altres, el nou document preveu nous embassaments i ampliar les zones de regadiu.
L'eurocambra manté les denúncies pel Castor
L'ofensiva ebrenca a Europa també es va fer palesa ahir amb la presència, a Brussel·les, de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, que va reclamar davant la Comissió de Peticions la invalidesa del pagament de la indemnització a l'empresa Escal UGS, responsable del projecte fallit de gas Castor, davant la costa del Montsià i el Baix Maestrat. Una expedició del moviment ciutadà va presentar la demanda perquè l'eurocambra obri una investigació pel que consideren un ajut d'estat.
I l'eurocambra ha decidit mantenir obertes les reclamacions presentades per la plataforma. Els representants de l'entitat, que van viatjar fins a la capital belga, van mostrar la seva satisfacció ahir després de saber-ho.
Així, es reclamarà informació al Banc Europeu d'Inversions (BEI), la Comissió Europea i el govern espanyol sobre el Castor i la indemnització posterior. En aquesta línia, després que en el passat Europa no acceptés les queixes de la plataforma, ara manté oberta la investigació i reclama explicacions. Els eurodiputats Ramon Tremosa (PDC), Josep-Maria Terricabras (ERC) i Ernest Urtasun (ICV) van criticar, també, que el BEI no pugui tenir fins al 2017 el seu informe sobre el cas Castor.
Dimarts, la comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu va aprovar un informe que fixa les responsabilitats de les operacions de gas, amb l'horitzó de possibles indemnitzacions.
