urbanisme
Lleida vol obrir més hípers després de 24 anys
Comerç va posant entrebancs a l'obertura de grans magatzems
La Paeria amplia la trama urbana en 3 milions de metres quadrats per encabir-los
Centres de fora capten clients a la ciutat
Lleida es troba a la cua de l'Estat espanyol pel que fa a grans superfícies comercials, i tots els intents per part de l'Ajuntament i de grans empreses han fracassat fins ara. Lleida només té, des de fa més de vint anys, un petit hipermercat de la marca Carrefour, d'uns 6.000 metres quadrats de superfície de venda. És un dels més petits de la cadena. Tots els plans d'equipaments comercials redactats per la Generalitat han limitat l'expansió comercial de la ciutat en grans formats, argumentant la poca població de la capital i el seu entorn i entenent que la demanda ja la cobreix el petit i mitjà comerç.
Mentrestant, en territoris veïns passa ben bé el contrari. Tarragona està a punt d'obrir un Corte Inglés i des de fa anys que presenta una àmplia oferta comercial, igual que succeeix a l'Aragó, sobretot a Saragossa, on fan agressives campanyes per captar clients de Lleida, sabent que a Ponent no hi ha parcs comercials ni tampoc grans superfícies.
L'Ajuntament de Lleida, i especialment el seu alcalde, Àngel Ros, ha iniciat una ofensiva per canviar les tornes i aconseguir que Lleida pugui tenir aquests formats comercials. L'estratègia ha comportat ampliar l'anomenada trama urbana de la ciutat en tres milions de mestres quadrats, passant dels vuit als onze milions i englobant les noves àrees d'expansió urbana.
La nova directiva europea i la seva transposició estatal i catalana permet la liberalització comercial en trama urbana, i aquesta és l'escletxa de l'alcalde.
No obstant això, el conseller Huguet hi ha tornat a trobar inconvenients i no veu gens clara una gran implantació comercial a l'àrea residencial estratègica a la vora de l'antiga N-II, una zona en què Carrefour ja hi té adquirida una gran part dels terrenys.
El Corte Inglés, mentrestant, fa anys que negocia discretament amb promotors i particulars la compra de solars grans per preparar la seva arribada a Lleida. Altres marques, com ara Eroski, Alcampo o Leroy Merlin, estan a l'expectativa, tot i que actualment totes les empreses han frenat les seves inversions. Ros manifestava que uns grans magatzems o un hipermercat generen entre 500 i 1.000 feines i que, al marge del greuge comparatiu amb altres ciutats veïnes, no es podia renunciar a aquestes implantacions, i creu que no perjudicaran el comerç tradicional.
Aquest s'adona que se li acaba el control del sector i es prepara per això. Un exemple és un grup de comerciants locals que s'han aliat en una nova societat per concursar per a un solar a tocar de l'estació ferroviària del TAV amb l'objectiu de construir un centre comercial.
LA XIFRA
LA FRASE
LA DATA
Àrea residencial estratègica, amb 3.673 habitatges
El debat sobre la implantació de grans centres comercials a Lleida ha tornat a posar-se sobre la taula arran de la constitució del consorci entre l'Incasòl i La Paeria per gestionar l'àrea residencial estratègica (ARE). Una zona de 61 hectàrees entre el canal de Seròs, l'antiga N-II, la fira de Lleida i el barri de Cappont, que ha de permetre construir 3.673 habitatges, dels quals la meitat seran protegits.
Uns 153.500 metres quadrats de sostre edificable es destinen a equipaments comercials i terciaris, i Carrefour ja té comprats o amb opció de compra formalitzada una part d'aquest espai.
La Paeria entén que Política Territorial els avala a l'hora d'incloure aquesta zona encara per urbanitzar com a trama urbana i Comerç considera que l'àrea comercial prevista se situa en un escaire de l'ARE i, per tant, s'allunya del que s'entendria com a zona urbana i contradiria la normativa.
