La moratòria al litoral obre el debat sobre el model econòmic
La polèmica per les indemnitzacions i el model econòmic del litoral gironí centren a Girona una jornada organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Hi intervenen r
epresentants de diferents col·lectius
Una seixantena de professionals van seguir ahir la jornada a Girona
L’aturada de la construcció a causa de les moratòries a la Costa Brava i la importància o no de les indemnitzacions, a més dels dubtes sobre el model econòmic, van ser alguns dels punts clau que es van debatre ahir al Col·legi d’Arquitectes de Girona en el transcurs de la jornada Costa Brava: context de la moratòria, i que va tenir la participació de professionals de diversos àmbits implicats en aquest cas. Una seixantena d’assistents, entre els quals hi havia arquitectes, advocats, propietaris de terrenys, tècnics municipals i algun polític, com ara el mateix alcalde de Begur, van seguir amb interès les intervencions dels diversos ponents, que van exposar els seus punts de vista.
L’arquitecte i urbanista Esteve Corominas va iniciar la jornada amb una contextualització històrica de la Costa Brava per, tot seguit, donar pas a la taula de debat, que va incloure mirades diferents de les moratòries aprovades per la Generalitat fa unes setmanes, per aturar durant un any noves construccions en 17 municipis del litoral gironí mentre no es redacta el pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles. Així, l’arquitecte i cap d’àrea d’Acció Territorial i Medi Natural de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, Jordi Espriu, va explicar les dificultats que es troben els consistoris en aquest àmbit i va indicar que les “pressions” rebudes provenen de tres àmbits: l’econòmic, l’immobiliari i el legislatiu. I, entre altres coses, va recordar com en plena crisi de la construcció diversos fons d’inversió els proposaven requalificar terrenys “amb l’excusa de llocs de treball”. L’advocat Pablo Molina va introduir un dels punts més polèmics: les suposades indemnitzacions a les quals ha de fer front l’administració si s’acaba prohibint determinada obra i que és una de les grans preocupacions dels consistoris: “Els ajuntaments no han de mirar les indemnitzacions com un càstig, sinó com la conseqüència d’una determinada política” i hi afegia que “s’ha de valorar el risc molt bé”. Molina també va aprofitar per concloure que cal “fer pedagogia perquè els particulars entenguin que la seva propietat està sotmesa a interès general”. L’ambientòloga membre de SOS Costa Brava Iaeden-Salvem l’Empordà, Marta Ball-llosera, tampoc va defugir el debat sobre les indemnitzacions i va insistir que no es coneix cap cas a Catalunya d’indemnització en aquest sentit. Ball-llosera, a més, va explicar com SOS Costa Brava ha presentat al·legacions al PDU adduint aspectes com ara el canvi climàtic i la sostenibilitat en un territori on cada cop hi ha més salinització però també, de macroindicadors econòmics que indiquen una elevada taxa d’atur i d’abandonament escolar i d’una renda mitjana baixa en les famílies a la Costa Brava.
No només Ball-llosera va qüestionar el model econòmic, però. La mateixa subdirectora general d’Estratègies Territorials i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Rosa Vilella, va explicar com amb l’elaboració del PDU s’han trobat la “sorpresa” que “el model turístic no és un model que ens porti a una economia molt bona” i va explicar que s’han trobat un envelliment important de la població i unes rendes per càpita que no són per aplaudir. I com a exemple, el Baix Empordà. La necessitat d’una reflexió “més econòmica” també va ser feta per l’advocat Pablo Molina i pel mateix president del Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona, Josep Maria Coll i Viader, que va demanar que es defineixi quin model d’economia vol el país. Coll va insistir també en la necessitat de donar “respostes ràpides” als bloquejos o aturades que afecten tot el mapa i que el sector de la construcció pugui recuperar l’activitat com més ràpidament millor i, a més, que es respectin els projectes que s’han generat en el marc d’una legalitat vigent.
En referència als terminis, la representant de la Generalitat va afirmar que intentaran “no esgotar” les moratòries i donar resposta abans d’un any i, així mateix, va avançar que “en la majoria” dels casos afectats per la moratòria “es tractaria” de millorar l’ordenació i no pas de treure drets adquirits. Aquesta és una de les grans preocupacions dels propietaris de finques afectades.
