Aposta per una Diagonal metropolitana
Acord municipalista per impulsar la reforma de la B-23 i la seva connexió amb l'avinguda a l'entrada a Barcelona
Des de la seva construcció, entre el 1974 i el 1979, l'única modificació substancial de l'autopista del nord-est, o AP-2, ha estat la del nom: des del 2001 és l'A-2, i el tram que enllaça amb l'avinguda Diagonal, la B-23. Fa temps que es parla d'un canvi, que per la magnitud de l'obra, que afectaria diversos municipis, mai no s'ha endegat. Ahir, però, es va fer un primer pas. Els alcaldes de Barcelona, Xavier Trias; Sant Joan Despí, Antoni Poveda; Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, i Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, van signar ahir un acord per impulsar la reforma dels cinc quilòmetres entre Sant Joan Despí i Barcelona, i la connexió amb l'avinguda Diagonal.
El pla, de fet, és convertir tot aquest tram, ara una via ràpida exclusivament per a vehicles motoritzats, en un perllongament metropolità de la mateixa Diagonal, incorporant-hi carrils laterals separats del tronc central per espais amb vegetació i que permetin el trànsit local dels municipis que travessa la via. Els laterals inclourien espai per a vianants i bicicletes, i plataformes específiques per al transport públic. En els plans de remodelació també es preveu fer-hi trams subterranis que –prenent com a model el parc de la Solidaritat d'Esplugues, resultat del cobriment d'un tram de la ronda de Dalt– servirien per guanyar nous espais públics i per permeabilitzar el que ara és una frontera només solcada per una dotzena de passos elevats.
Les intervencions haurien de servir, d'una banda, per fer de l'autovia un perllongament de facto de la Diagonal, que esdevindria un gran eix metropolità de quinze quilòmetres entre el Besòs i el Llobregat, i de l'altra, per facilitar la urbanització de l'entorn més immediat i generar-hi noves zones urbanes.
La proposta, en tot cas, està encara en fase d'estudi per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i requerirà futurs acords amb la Generalitat i el Ministeri de Foment, titular de l'autopista. Trias va admetre que es tracta d'una aposta a llarg termini. “Permet mirar el futur i començar a projectar com volem que sigui d'aquí a quinze o vint anys”, va dir. El projecte no passa, doncs, d'un estadi merament embrionari, i és difícil no vincular l'anunci d'ahir a la proximitat de les municipals del maig. Però, sense el primer pas, no arriben els següents, que, per cert, no caldria fer-los tots de manera compassada. La remodelació es podria fer per seccions, i prioritzar-ne algunes, segons precisen fonts de l'AMB. Això sí, difícilment es farà res abans de quatre o cinc anys, hi afegeixen.
