Antonio Tarantino

Va debutar al teatre als 58 anys de manera fulgurant (abans s’havia prodigat com a pintor). Va morir ahir als 82 anys. El seu teatre, sobretot representat per la tetralogia de la cura, presenta uns personatges al marge de l’èxit social, carregats tant de misèria com d’humanitat. Tot i que a Itàlia va tenir una gran repercussió des que va rebre el premi Riccione Ater de Teatre per Stabat mater i La passione secondo Giovanni el 1993, a Catalunya, amb l’impuls de Centaure Produccions, s’hi va estrenar el 2012 Vespres de la beata verge, amb l’actor Oriol Genís a la Sala Beckett, a l’Akadèmia (i darrerament a l’Escenari Brossa). Precisament per aquesta ocasió es va fer una lectura de Passione... el 25 de febrer Montse Esteve, dirigida per Magda Puyo, va interpretar la temporada passada als magatzems del TNC Stabat mater, (que es va reprogramar a La Gleva fa unes setmanes). Arola Editors ha editat el seu teatre recentment. El llibre aplega els seus Quatre actes profans, que van significar l’eclosió de l’autor com una de les veus majors de la literatura dramàtica europea de finals del XX i que actualment s’han convertit en un clàssic del teatre italià contemporani. Es completa amb cinc obres que ofereixen un tast dels camins empresos després de la tetralogia.