Elvira Negrell Costa
La mare ha mort confinada per culpa del maleït virus en una habitació de la residència Santa Anna de Bescanó, on l’han cuidat els últims cinc anys de la seva vida. Moltes gràcies a tot l’equip. Tenia un Alhzeimer molt avançat i ja feia anys, d’abans d’entrar a la residència, que no es valia per ella mateixa. No ens coneixia, quan l’anàvem a veure. Tots volíem endevinar algun gest de connexió en alguna ganyota, en algun moviment de la cara. Però la malaltia l’havia deixat en una absència permanent davant la qual t’envaïa un pesant sentiment d’impotència. I de ràbia. On havia quedat la vitalitat, l’energia desbordant de l’Elvira, cul de mal seient fins al dia que el cervell li va dir prou? Ha quedat en la memòria que en guardarem.
El dia de Sant Jordi va fer 84 anys. Va néixer el 23 d’abril del 1936, tres mesos abans que esclatés la guerra, al Veïnat de Salt. Presumida com era, es vantava davant del net i les netes de les notes que treia a les Dominiques. Va estudiar comerç durant els anys més durs de la postguerra i de molt jove va començar a treballar a Mateu i Mateu. Molt jove, també, es va casar amb l’Emili Gispert, flequer, i amb ell va obrir una fleca a les cases barates de Salt, a finals dels cinquanta del segle passat. Ell al pastador i ella a la botiga, amb moltes hores de feina i poques de son, van pujar quatre fills, ves a saber si amb l’esperança que algun continués el negoci. Cap ho va fer.
Tants anys rere el taulell van fer que l’Elvira fos força coneguda com la flequera, però tenia inquietuds que traspassaven les parets de la botiga. Va aprendre català fora d’hores i ja l’escrivia amb gran correcció quan les classes dels seus fills encara es feien en castellà. En la dècada dels seixanta va ser durant un temps cap de l’Agrupament Escolta Guies Sant Jordi. Li agradava viatjar i, potser encara més, mostrar les fotos i explicar com n’havien estat de meravellosos els seus viatges, algun de memorable amb els Amics del Museu d’Art de Girona. Un caràcter més dòcil li hauria estalviat més d’un disgust i no poques discussions. Però era de les que els agrada discutir, gairebé tant com tenir cura de les seves netes i el seu net quan amb el seu marit van decidir jubilar-se. Ja de vídua va participar activament en el Consell de la Gent Gran de Salt, organitzant excursions, actes i sortides al cinema i al teatre, fins que la malaltia es va començar a mostrar.
Descansi en pau.