Ens ha deixat en Narcís Agustí i Agustí
Històric empresari cinematogràfic i president d’Ocine. Premi Sant Jordi de Cinematografia
Aquest diumenge, malauradament, m’han comunicat una trista notícia: la mort d’en Narcís Agustí. Un bon referent familiar: bon espòs, pare, avi, germà, tiet, cunyat, amic dels seus amics i sempre ben disposat a ajudar a tothom.
Ha estat un empresari amant del cinema, una peça clau del Setè Art pel que fa a exhibició, primer a les comarques gironines, tot seguit a Catalunya i més tard arreu de l’Estat espanyol i fora d’aquest. Com a gironins, podem estar-ne ben orgullosos.
En Narcís es va adaptar als temps. Ha conviscut amb els canvis tecnològics del cinema, passant de les 24 imatges per segon dels anys quaranta fins ara amb la projecció digital.
El mateix en el sistema de confort de les seves sales.
Quan ens vèiem, sempre parlàvem de cinema i, com no, de la pel·lícula d’en Tornatore Cinema Paradiso, on el guió si hagués estat escrit per qualsevol de nosaltres dos no hagués canviat gairebé gens.
Però, malauradament, Narcís, el guió de les nostres vides, els humans, no el podem escriure, però pots marxar ben tranquil, perquè el pòsit que has deixat de ben segur que els teus fills el cuidaran i el faran créixer.
Que tinguis un bon repòs.
Exèquies, demà, dia 10, a les 11 h del matí, a l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot.