Mor l’actriu Montse Miralles, que va donar la veu a Pam a la sèrie ‘Dallas’

Avui és un dia de dol en el món de la cultura a Catalunya. L’actriu Montse Miralles i Brugués, una de les grans dobladores de la televisió i el cinema català, ha mort als 67 anys, segons ha confirmat l’ACN. Va ser la veu d’un dels personatges icònics de TV3, la de Pam Barnes a “Dallas”. Va entrar al doblatge gairebé per casualitat arran que en la primera pel·lícula on va aparèixer no van deixar que es doblés a ella mateixa i a partir de la següent es va rebel·lar.

La seva trajectòria inclou un dels currículums més amplis i brillants del sector. Entre d’altres va doblar actrius tan llegendàries com Ingrid Bergman a “Casablanca” o Marilyn Monroe a “Ningú no és perfecte”. També va posar la veu a artistes tan emblemàtiques com Kim Bassinger, Barbra Streisand, Madonna, Helena Hunt, Andrea Ferreol i Ava Gardner.

Va dirigir també el doblatge de films com “Pa negre”, “Allò que el vent s’endugué”, “El Padrí I’, “El Padrí II”, “Casablanca”, “El somni etern”, “Set núvies per a set germans”, “Rèquiem per un camperol”, “Susana” o “Lolita”.

Miralles va treballar com actriu en sèries molt conegudes de Televisió de Catalunya. les més conegudes “Laberint d’ombres”, “Porca misèria”, “Polseres vermelles”, “Cites”, “Com si fos ahir” i “Ventdelpà”. A Espanya va participar a “Cuéntame como pasó” o “Herederás la tierra” i en el cinema la vam veure en films com “La Monyos” i “Perros callejeros”.

A Barcelona va ser un personatge reconegut pels aficionats al teatre ja que va pujar als escenaris en muntatges com “El ventall de lady Windermer” al Teatre Nacional de Catalunya, “Insults al públic” i “L’auca del senyor Esteve” al Romea o “Testimoni de càrrec” al Teatre del Raval, a banda de dirigir alguns espectacles amb diverses companyies. L’última obra en què va participar, l’estiu passat, va ser “L’últim ball” al teatre Gaudí de Barcelona.

En una entrevista al podcast sobre el doblatge “La vermella”, de Catalunya Ràdio, l’actriu explicava, fa una mica més d’un any, la clau per arribar a l’espectador com a actriu de doblatge: “Per mi, el doblatge és, primer de tot, llegeixo, escolto, miro, assajo i executo. Important: escoltar, les veus comuniquen totes les emocions. Per tant, nosaltres no podem posar una veu, nosaltres hem de posar l’emoció, i aquesta emoció no ve de la veu, sinó que ve de dins. Si això no ho sabem fer, hem perdut una gran oportunitat de ser de veritat.”