Recordant Emili Perich Busquets
Botiguer amb arrels al Barri Vell i amic
Amb retard escric aquestes ratlles. Trobo a faltar en moments de traspàs el que significa tenir porta oberta del matí al vespre. Abans, quan ens deixava un botiguer o una persona coneguda, la notícia corria com la pólvora. El traspàs de l'amic Mili de Joguines Mili em va arribar tard, ahir, dimarts. Amb una sentida cerimònia li varen dir adéu al Tanatori de Girona, on amics, coneguts, botiguers i clients es varen trobar per fer costat a la Neus i família de l'estimat Emili en aquests moments tan especials, en què no varen faltar lectures i parlaments de fills, néts i amics que li varen dedicar entranyables paraules. En Mili era “un home bo”, tal com deia el seu recordatori, i a més, com sempre li deien, era fort com un roure, i la imatge d'aquest arbre tan noble i tan nostre il·lustrava aquest recordatori. Per a mi parlar d'en Mili té un referent traslladat al Barri Vell de Girona, concretament a la nostra estimada Rambla: la botiga de joguets Perich, ara desapareguda. La gent de la meva generació ens varem fer grans mirant els aparadors de joguines de sota les voltes de la Rambla, adossats a les mateixes pedres de les voltes i també fent xamfrà al carrer Minali. L'arribada dels Reis omplia el lloc on ara hi ha més o menys el punt de trobada d'una gran estesa de cuines, nines, cavalls de cartró i tota mena de joguines. Aquesta botiga va ser un referent d'il·lusions de generacions de gironins. Durant uns anys obrien botiga en aquelles dates on hi ha Cultura de la Generalitat i després hi va haver Marcs Ciutadans, amb un Rei Blanc de cartró pedra on els nens podien deixar la carta, en una bústia que portava a les mans.
La família Perich varen tenir dos nois i la Concepció. Mentre que en Salvador va quedar amb la botiga de la Rambla, al nen Mili li obriren botiga abans de casar-se al final del carrer Nou, i al cap de poc temps, a la plaça Marquès de Camps, el que seria tot un referent en el món de les joguines i els nadons, els Joguets Mili, on a fora hi havia aquells nens amb moviment que es tiraven una pilota. Les arrels del Barri Vell havien donat llavors a l'altra part de Girona.
En Mili, junt amb la seva dona, la Neus, estava al capdavant del negoci i van aconseguir amb els pas dels anys una bonica xarxa de clients i amics, primer sols i, evidentment més tard, amb fills que obriren una botiga al carrer Séquia de Girona, dedicada a altres tipus de joguines. Els anys passen i arriben canvis i jubilacions, i va arribar el tancament d'aquesta reconeguda botiga. Queda ara solament la botiga del carrer de la Séquia amb el nom de Joguines Mili i el logotip de plaça Marquès de Camps.
La Neus i en Mili eren una icona per als gironins, no en veiem un sense l'altre. Jo els coneixia d'abans de casar-se.
En Mili de ben segur que haurà estat rebut pels seus pares i una bona colla d'amics que l'han precedit, i que se n'hi troba un de molt especial traspassat no fa massa, a qui en Mili, en unes sentides ratlles, va demanar que deixés unes pedretes per trobar el camí. Avui segur que ja es deu haver retrobat amb l'estimat Bep Marquès
Descansi en pau.