Recordant la Lluïsa Canadell Teixidó

Potser molts dels que llegireu aquestes ratlles no reconeixereu el nom. La Lluïsa ens ha deixat als 98 anys, però la gent de la meva generació, la d'abans i de després, si fan una mica de memòria, recordaran que al carrer de la Força hi havia diverses botigues de queviures i era camí obligat dels estudiants gironins, ja que les escoles i l'institut es trobaven en ple Barri Vell i a l'entorn de la catedral.

La Lluïsa amb el seu marit portaven una botiga de queviures, Can Porcalla. Ell, a més, treballava a fruites Gonzalvo amb el camió. Es trobava just a la dreta de la cantonada on comencen les escales de la Mare de Déu de la Pera. Com totes les botigues d'aquell temps, venien les llaminadures de moda, el sidral, la regalèssia, les barres d'estrep, però el que els va fer famosos era que la mainada portàvem un panet i ells hi posaven una pesseta de tonyina per omplir-lo.

Segurament a molts dels que llegireu aquest petit recordatori de la senyora Lluïsa us vindrà el record d'aquell bon gust i excel·lent esmorzar que fèiem. Han passat més de 50 anys i encara quan algú recorda els anys del col·legi al carrer de la Força surten els panets amb tonyina. També haig de dir que tots volíem la Lluïsa, ja que ella ens omplia el panet ben ple, en canvi en Siset, el seu marit, ens feia la ració més minsa. Eren uns anys difícils per a tots i la gent s'havia de guanyar la vida encara que fos de pesseta en pesseta.

La Lluïsa i en Siset tenien dos fills, l'Asunción, la gran, i en Narcís, el petit, i varen patir en la seva pell la pèrdua del fill de malaltia als catorze anys, un fet que va consternar tots els estudiants.

En veure el seu traspàs he volgut recordar aquesta botiguera que en el fons ens tractava a tota la mainada com si fos la nostra mare. Gràcies, Lluïsa, per aquells bons esmorzars. Lluïsa, segur que en Narcís l'estarà esperant amb els braços oberts.

Descansi en pau.

Avui, a 2/4 de 10 del matí, se celebrarà el seu comiat al Tanatori de Girona.