En un racó de la galàxia

L'egocentrisme propi dels humans ha fet que sempre patíssim per una possible invasió extraterrestre. Almenys així sempre ho hem reflectit en la història de la ficció, sigui literària, televisiva o cinematogràfica. Però algú s'ha imaginat què passaria si la història d'E.T. fos al revés i un humà perdut a l'espai aterrés en un planeta habitat i posés de potes enlaire una suposada civilització alienígena. L'humà, l'extraterrestre invasor?

Doncs aquest és precisament l'original punt de partida argumental de la que es considera (amb el permís d'Ágora) com la pel·lícula més cara de la història del cinema espanyol (si més no d'animació). Narra a grans trets l'extraordinària història de Charles Chuck Baker, un astronauta americà satisfet d'ell mateix, que el dia que es pensa que es convertirà en el primer a trepitjar un planeta llunyà descobreix que ja fa temps que hi viuen uns homenets verds, atemorits perquè algun dia els alienígenes (és a dir, els humans) els envaeixin. Fugir per potes serà la seva missió.

Vertebrada per Joe Stillman, guionista de Shrek i Shrek 2, Planet 51 sorgeix de l'ambició dels mateixos il·luminats que un dia van revolucionar el mercat del videojoc internacional amb Commandos. Amb la clara intenció d'emular Pixar (encara que s'aproximen més a Dreamworks), han confeccionat una pel·lícula d'abast internacional que satisfarà el públic més exigent consumidor d'aquesta mena de productes.