Editorial: A la mínima, els tancs

No són uns simples extremistes eixelebrats. El Grupo de Estudios Estratégicos (Gees) és una entitat molt ben connectada amb la dreta espanyola i, concretament, amb l’entorn de l’expresident José María Aznar. En el seu staff hi ha càrrecs dirigents del PP en actiu i fins i tot diputats amb responsabilitat al Congrés. A més, la seva feina d’anàlisi i propaganda s’ha difós, al llarg d’aquests últims anys, a través de la major part de la premsa conservadora madrilenya, incloent-hi el diari Libertad Digital, propietat, entre d’altres, de Federico Jiménez Losantos.

Per tot això, és d’una gravetat especial que el Gees es permeti el luxe d’insinuar que la situació política de Catalunya podria justificar una intervenció militar. L’informe que avui publiquem afirma, literalment, que és legítim el recurs a l’exèrcit: “Respecte a Catalunya és utilitzable si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i el carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya, i que les forces de seguretat fossin insuficients per tornar a la normalitat i la legalitat constitucional”.

Fa aprensió deduir quina és la “normalitat” a què aspiren els que consideren que tenen a les seves mans la potestat d’exercir la violència contra les aspiracions democràtiques de tot un poble. En aquest sentit, van ser una mica més demòcrates fins i tot els seixanta falangistes que es van manifestar a Arenys de Munt, que almenys van reconèixer l’autoritat de la Generalitat per autoritzar-los la concentració. Per això és del tot intolerable que càrrecs polítics i institucionals del PP subscriguin anàlisis d’aquest tipus basades –no cal pensar-hi gaire– en la tradició colpista d’alguns dels militars retirats que es dediquen a redactar documents d’aquest tipus.

És una llàstima que el Partit Popular de Catalunya no hagi aconseguit eradicar, en tots aquests anys, algunes mentalitats lamentablement agressives dels seus companys espanyols. Esperem que la gestió d’Alícia Sánchez-Camacho sigui capaç d’atreure cap a la democràcia i el respecte als catalans els que ens envien els tancs amb tanta facilitat. De moment, una rectificació pública ja seria un indici positiu cap a la racionalitat.