cultura

Crítica

Mirada burlesca cap a la fi d'un món

Fa tres anys, el cineasta francès Bruno Dumont va decidir canviar de to amb una genial sèrie de televisió anomenada P'tit Quinquin, on desarticulava el cinema d'intriga a partir de la no lògica del burlesc. Ara, amb La alta sociedad, Dumont decideix continuar amb l'humor salvatge i amb el burlesc més excèntric per fer un retrat d'un món agonitzant –la Belle Époque– mentre retroba alguns dels seus grans temes, com per exemple com la innocència està contaminada per allò satànic i com dins de l'ésser humà hi ha alguna cosa estranya que ens porta cap al mal. Encara que la redempció sigui en el cinema de Dumont com un autèntic desig, no existeix salvació possible per a la humanitat perquè tenim el dimoni entre nosaltres.

A La alta sociedad la pel·lícula parteix del contrast entre uns rics estiuejants de la ciutat que van cap a la costa de Flandes un estiu del 1910 –quatre anys abans de la Gran Guerra– i uns nadius que malviuen collint musclos i duent a terme esotèriques i salvatges conspiracions. Els burgesos Van Pethegem elogien la vida, els agrada veure créixer la glicina i sense adonar-se'n es passegen pels llocs on s'han produït un seguit de crims esgarrifosos dels quals esdevindran víctimes. Mentrestant, Dumont filma la història d'amor entre una noia burgesa i un jove pertorbat fill d'una família de pescadors. Ells volen ser innocents però el destí –o el diable– no els deixa tirar endavant.

Bruno Dumont demostra la seva habilitat en la direcció d'actors a partir de posar-se sobre la taula el repte de desfigurar tota interpretació naturalista i convertir alguns actors famosos en simples caricatures d'ells mateixos. La alta sociedad barreja l'opereta d'Offenbach amb els còmics d'Hergé, mentre mostra una parella de detectius que passen per l'escena dels fets però són incapaços de poder resoldre res. Situada entre el cel i la terra, La alta sociedad ens parla de la fi d'un món. La vella aristocràcia temptada pel capitalisme resa i manté els seus rituals, sense adonar-se que és la fi d'una raça i que la seva estimada Belle Époque no és més que una quimera.

La alta sociedad
Director: Bruno Dumont
França, 2016


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera