Música

La crònica

En terra de filòsofs

“Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors. De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató. I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys, me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.” Això diu L’affaire Sofia, una de les peces musicals d’Els Amics de les Arts que sonen a Espècies per catalogar. Un tema que va venir com l’anell al dit durant el concert que la banda va oferir divendres al fòrum romà d’Empúries de l’Escala. “Estem en una terra de filòsofs”, va afirmar Dani Alegret. Un esperit que va impregnar tot l’espectacle del quartet, que tornava a comarques gironines per fer rodar Un estrany poder, les seves noves cançons que de ben segur marcaran la banda sonora de història de molts dels presents, com la història que poden explicar les pedres que rodejaven l’escenari. El bolo de l’Escala va començar amb Les coses, 30 dies sense cap accident i Ja no ens passa, amb una sensació que aquella nit tocava un públic dur de rosegar. Gèlid com la fredolica Reykjavik, que va sonar entre una pluja de Perseids, la lluna gegant i un aire de tardor. La banda, a més, va recordar amb aquesta cançó el filòsof Joan Capri i una realitat: sovint l’amor se’n va, però les parelles es queden. En canvi, a Reykjavik, Els Amics de les Arts expliquen una altra realitat: de vegades, les parelles se’n van, però l’amor queda.

“Aquest entorn és meravellós, irrepetible!”, va dir Ferran Piqué, fent broma tot seguit la banda recordant que el 2012 ja hi van tocar, al fòrum romà d’Empúries. “Això és de Ciència-ficció”, com el títol de la cançó que van fer sonar tot seguit.

Amb Les meves ex i tu per fi el públic es va treure la son de les orelles i ja no es va asseure a les cadires en tot el que quedava de concert. Van recuperar A mercè d’un so i Preferiria no fer-ho del disc del 2014 Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure. No hi va faltar Jean-Luc i la que més sona ara mateix: El seu gran hit, amb què Els Amics de les Arts van tancar el gros de cançons tenien preparades.

Amb els bisos va arribar una de les cançons més boniques de la nova fornada: Casa en venda, que narra la història de la tristor de vendre la casa dels avis i el terrabastall emocional que això significa.

La traca final va arribar amb Primer en la línia successòria, 4-3-3 i El matrimoni Arnolfini. Amb el concert a l’Escala i amb el nou disc Un estrany poder, Els Amics de les Arts demostren sense fissures que és un grup sòlid com les columnes que van aixecar les colònies gregues i romanes la ciutat d’Empúries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Verdaguer, l’autor català més biografiat

Barcelona
Crítica

Set de... coherència

TRADICIONS

El Ple de l’Ascensió aprova la celebració de La Patum de Berga

BERGA
Llagostera

El Festival Espurnes viu la seva edició de més èxit

Llagostera
CULTURA

Mor Roger Corman, icona del terror i mestre de grans cineastes a Hollywood

Música

‘Zorra’ no convenç i situa Espanya a la cua d’Eurovisión 2024

Malmö (Suècia)
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona