Teatre

la crònica

Un comediant per a temps convulsos

El polifacètic Marcel Tomàs s’ha fet comediant, personatge necessari, ara i sempre. Són temps convulsos i és precisament quan la incertesa domina la quotidianitat, estable i confortable, i la converteix en una muntanya russa diària, que els que es dediquen a l’humor excel·leixen més que mai. A la tele, la ironia crítica de Polònia s’ha convertit en un programa amb funció social. Del gag càustic, però, se’ns queda al cos una mitja rialla i un pensament, el que denota un cert emprenyament per tot plegat.

L’evasió és una sortida i potser és el que ens cal; un pillo, un gamberro que ens munti la festa i poca cosa més. I és el que pretén Marcel Tomàs amb El comediant . L’espectacle que es va estrenar divendres a la sala La Planeta emmarcat dins Temporada Alta busca complaure el públic amb tot un terrabastall d’elements clàssics de humor. Ens pot semblar lleuger i planer, que busca l’acció-reacció, com la pell de plàtan i la relliscada, però gairebé sempre el més difícil és el que aparentment és més fàcil.

Marcel Tomàs s’ha fet seu el personatge del comediant de cabaret, en un desplegament d’ofici, pletòric. Pot cantar a l’estil de Serrat, Hoy puede ser un gran día, amb un final positiu i de confeti, fins al Pedro Navajas de Rubén Blades, amb aires festius de l’Orquestra Plateria. Acompanyat de l’actor Toni Escribano, hi ha esquetxos fàcilment televisius, com quan contraposa les expectatives i les realitats de les professions, a propòsit de fer de comediant, però també d’arquitecte, metge o cuiner. I també personalitza l’escena de la cita al restaurant, amb els seus equívocs, i amb la participació del públic, una característica de les produccions de Cascai Teatre. Les projeccions aporten un valor afegit a un espectacle d’humor sense artificis sobretot quan realitza el monòleg del còmic que fuig a buscar-se la vida a Finlàndia, el naïf però encisador teatre d’objectes o el relat nostàlgic dels temps passats. Marcel Tomàs, fora de guió, és absolut. I ho va demostrar amb el final d’improvisació, un exercici de ventríloc, amb la participació d’una parella del públic molt disposada a riure i fer riure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
Salt

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell