Cultura

Lluís Miquel

PIONER DE LA CANÇÓ AL PAÍS VALENCIÀ I PROMOTOR CULTURAL

“Ens van prohibir totes les actuacions”

Amb Jacques Brel no combreguem gaire, ideològicament, però el vaig veure i em vaig quedar garratibat

En un d’aquells actes que, a Catalunya, sembla que només siguin possibles amb l’aixopluc del Barnasants, Lluís Miquel Campos (València, 1944) rebrà avui un homenatge al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat (20h) amb, entre d’altres artistes, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Toti Soler, Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Albert Garcia,Borja Penalba, Sílvia Comes i Amalia Garrigós. Pioner de la cançó al País Valencià com a integrant del grup 4Z i fundador dels Estudis Tabalet, cabdals per al desenvolupament d’una indústria audiovisual a la terra que el va veure néixer, Lluís Miquel es mostra “profundament emocionat” per l’acte d’avui, però a la vegada “esporuguit” per l’allau d’emocions que creu que viurà.

Serrat, Pi de la Serra... Va conèixer-los fa unes quantes vides, ja!
Sí, i tant. En Raimon ja el coneixia de València, a la universitat. I, amb la resta, ens vam fer amics després, a començaments dels anys seixanta. Vam venir a Barcelona per gravar a l’Aliança del Poble Nou un primer disc de 4Z amb Edigsa i, l’endemà mateix, vam pujar en un autobús amb Els Setze Jutges per anar a cantar primer a Olot i després a Figueres. Amb en Quico [Pi de la Serra], per exemple, l’amistat, d’ençà aleshores, ha estat intensa.
En quin context van néixer 4Z?
Ens vam formar l’any 1961 i érem un grup atípic, perquè tots els que hi havia aleshores a València eren de cançó melòdica o rock. Vam començar a fer traduccions al català d’autors francesos i italians com Brassens, Gilbert Bécaud, Adriano Celentano... i el 1963 vam gravar el primer disc.
Devia ser, a més d’atípic, fins i tot perillós tenir un grup com aquell en la València d’aquella època.
Tan perillós com per acabar detinguts, sí.
La seva detenció, després d’un recital amb Raimon l’any 1966 al cinema Artis de València, de fet, és un moment certament històric.
Vam estar setanta-dues hores incomunicats i ens van multar amb 10.000 pessetes a cadascun per desacatament o alguna cosa semblant. El concert em sembla recordar que va ser en diumenge i, l’endemà al migdia, ja tenia a casa algú enviat pel governador civil. Antonio Rueda Sánchez-Malo, es deia. Mai no n’he oblidat el nom. Ens acusaven d’haver cantat contra el règim, però pel que cantàvem, de fet, era per la llibertat.
A ‘L’arbre’ cantaven: “Mare, mira quin arbre hi ha ací plantat enmig del camí, és molt gran, mare, mira quanta fulla té, està ací plantat i no ens deixa avançar.” Semblava prou clar de quin arbre es tractava...
Sí, era una mica la premonició de L’Estaca, que em sembla extraordinària. Teníem multitud de concerts en pobles, en aquell moment. Anàvem a totes les facultats de València a cantar per als estudiants i teníem molt d’èxit. Després d’haver estat detinguts, però, ens van prohibir absolutament totes les actuacions i vam haver-ho de deixar l’any 1968. No hi havia manera de poder anar enlloc.
Amb Franco ja mort va reaparèixer com a Lluís Miquel i 4Z.
Sí, i vam fer un altre disc, Onze cançons i un adéu. N’estic orgullós, però recordo gravar-lo en tres dies als estudis EMI de Barcelona i lamentar-me que a València no hi hagués cap estudi més enllà dels més petits, on es gravava únicament publicitat.
I va fundar Estudis Tabalet.
Hi vam destinar, amb uns socis, els pocs diners que teníem. Vam reformar una alqueria i allà hi va gravar tothom. Quan el mal ve d’Almansa d’Al Tall, per exemple, i Humitat Relativa de Remigi Palmero, que va ser algú que va trencar unes quantes regles en el món de la cançó. Molt modernitzador.
Sempre ha estat un gran seguidor de Jacques Brel, a qui l’any 2018 va dedicar el seu últim disc, una recopilació.
Ideològicament no combreguem gaire. Té coses molt misògines... Però el vaig veure a París i em vaig quedar garratibat. La manera com interpretava les cançons, aquella teatralitat, era extraordinària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Los Deltonos
GRUP DE MÚSICA

“Quan exposes algú al rock, ja no hi ha marxa enrere”

BARCELONA

La fotògrafa que va arribar al cor del Xino

barcelona

Dret a la vida

BARCELONA
Mirador

Ser aquella llumeneta que titil·la

El Bertrana s’enfila: 124 originals

Girona

Una exposició fa reviure l’esclat d’entusiasme de la proclamació republicana

Girona

Sotrac creix amb ‘On neixen els instints’

gironA
FIGUERES

Miquel Martín, premi Anglada

124 obres opten al Bertrana de novel·la i 170 al de poesia, en un any en què destaca l’increment d’originals presentats

Girona