Arts escèniques

Crítica

teatre

Descobrir-se a còpia de lluentons

L’espectacle planteja una divertida peripècia previsible. Amb un vestuari ambiciós (carregat de pedreria i amb uns talls que destaquen els cossos fibrats de les drag-queens) s’imaginen el somni de tres amiguis que volen triomfar en el zenit artístic. De fons, hi ha el subtema de com viure la sexualitat i de la necessitat de reconèixer-se (o no) en un sexe determinat. La diva castradora i envejosa que podria ser l’artista que els accepta com a coristes, acaba sent una entranyable dona que també ha estat víctima de les decisions egoistes i arbitràries d’un mànager que sempre vol anar dues passes per davant del que succeeix a l’escena. Ell és el gran malvat, un paper antipàtic, que corregeix l’actor en el cant final (amb un vestuari, novament, sorprenent, que ja li agradaria lluir-lo al mateix Satanàs).

El vestuari domina sobre la resta. Com si la peripècia als escenaris servís per lluir vestit i cossos. Es juga amb honestedat. Com que l’estètica del muntatge s’ambienta als anys 90 del petardeo més kitsch, combrega amb aquest to: al darrere dels lluentons de les aparences de l’escenari, hi ha unes vides fràgils. El joc de play-backs és tot un homenatge a aquella manera de fer tan incorregible de The Chanclettes. La recuperen sense manies. La clau és que la diversió dels artistes traspassi al pati de butaques. S’intueix l’habilitat de Ferran González, coautor de dos títols com Pegados, el musical i Merda d’artista, en el muntatge en el joc metateatral (com quan ironitzen amb els codis teatrals, mantenint diàlegs amb continus equívocs que funcionen còmicament) i atorgant a l’actriu de papers secundaris els gags més esbojarrats de la peça.

L’obra és honesta i ensenya els descosits, fent-ne gala, seduint des de la simplicitat més trash.A l’obra, li falta el ritme del rodatge. El final és apoteòsic, això sí. Com ha de ser. The show must go on.

Las chicas del coro
Autoria: Ferran Gonzàlez i Las Fernandas
13 de juny (fins al 20) a l’Almeria Teatre (Barcelona)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic