Cultura

Anna Frank, present a tot arreu i enlloc

L’israelià Ari Folman va impactar l’any 2008 a Canes amb un film d’animació documental, Vals amb Bashir, en el qual es pregunta per què no recorda res de la matança de Sabra i Shatila (1982) quan, tenint 19 anys, era al lloc fent el servei militar al Líban: una manera personal d’abordar l’amnèsia col·lectiva sobre les culpes del seu país. Enguany ha dut al festival, fora de concurs, On és Anna Frank?, amb la qual adapta una novel·la gràfica pròpia evidentment inspirada en el cèlebre diari que la nena jueva va escriure mentre estava amagada, amb la seva família i una altra, a la part de darrere d’una fàbrica d’Amsterdam, fins que, denunciats, els Frank van ser duts als camps d’extermini en el mateix tren que uns avis de Folman.

Amb belles imatges dibuixades per Tristan Oliver i excel·lentment animades per Yoni Goodman, Folman aporta una pel·lícula humanista que estableix una relació entre el passat i el present. La seva protagonista és Kitty, l’amiga imaginària a la qual Anna Frank s’adreça en el seu diari. Kitty surt de les pàgines del diari, que el pare de la nena, únic supervivent dels Frank, va guardar i es conserva a la casa museu ubicada al lloc on va ser escrit. La imaginària Kitty s’encarna en el present, en el qual busca Anna Frank, que és a tot arreu (en la memòria institucional que posa el seu nom a carrers, teatres i museus) i enlloc en una Europa sense alçada moral davant dels que cerquen refugiar-s’hi.

També va presentar-se fora de competició Stillwater, una prou sòlida intriga dirigida per Tom McCarthy (el director de Spotlight) amb un gran Matt Damon interpretant un nord-americà que es desplaça a Marsella per donar suport a la seva filla, acusada d’un crim, amb la convicció que és innocent. Pel que fa als films a concurs, Catherine Corsini no troba la forma d’acordar una fractura personal (la crisi de parella dels personatges interpretats per Marina Foïs i Valeria Bruni Tedeschi) amb una de social relacionada amb les protestes dels gilets jaunes. Ambientada a les urgències d’un hospital, La fractura vol abordar-ho amb un registre més aviat còmic i, a banda de les genialitats de la pallassa de Bruni Tedeschi, cau en recursos fàcils i una certa frivolitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Triomf femení total

Sant Sebastià

La drim_maxín publica un disc gravat en un mas durant dos dies catàrtics

girona
Un tast de...
Els Premis Literaris de Girona Fragments dels llibres guanyadors de novel·la, assaig i poesia

Amor a l’art

L’estiu del 1978 a Girona clausura el festival

sant sebastià

Viatge a la Girona ‘quinqui’ de l’estiu del 1978

sant sebastià
Crònica
música

Tres senyores veus al Grec

Barcelona

Oriol Bohigas lliura el seu fons a l’Arxiu Nacional

BARCELONA

Pilarín Bayés, Azagra, L’Avi, Jordi Bernet i Quim Bou, al Girocòmic

girona
Música

Cent anys de cant coral a les Planes

Les Planes d’Hostoles