Arts escèniques

L’APUNT

Multiplicar l’oferta cultural als ateneus

La Federació d’Ateneus de Catalunya fa anys que mira de donar el màxim servei als seus locals. Un exemple és el Cicle de Cultura Popular als Ateneus, que arrenca dissabte amb una programació transversal (en 11 locals de Barcelona) per valorar la cultura popular, sigui musical o ballada. Aquest cicle se suma al d’Amen Sam, sobre cultura del poble gitano. Els ateneus també incorporen programació professional i, fins i tot, impulsen petites produccions. Ho fan amb la voluntat de cedir l’espai i d’ampliar el seu públic, amb la ment ben oberta, predisposats a aprendre de cada generació cultural. A Catalunya hi ha 11 comarques sense teatre públic. I els ateneus són una eina per escampar cultura, sigui feta pels amateurs o pels professionals. Els ateneus bullen d’activitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca