Escoles d’escriptura
Les fàbriques de fer autors
Tothom vol escriure i potser acabarem tenint més emissors que receptors. Tothom té coses a dir i l’inconvenient és no saber com dir-les o no saber fer-ho amb intenció. Queden lluny els anys escolars i fa mandra buscar alternatives universitàries i quedar assetjat pels joves. Per aquests motius les escoles d’escriptura s’han fet un lloc entre els negocis que incrementen els seus actius. El negoci en aparença sembla pròsper. Algunes escoles, a més, com l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la Bloom o el Laboratori de Lletres, entre altres, s’han guanyat un prestigi. Han sobreviscut a la crisi pandèmica a través dels cursos telemàtics. Contactem amb responsables dels centres per valorar si val la pena matricular-s’hi.
L’escola d’escriptura de l’Ateneu ha fet vint-i-cinc anys. Van començar com a alternativa d’una altra escola que va fer fallida. Els directors Jordi Muñoz i Pau Pérez són dos entusiastes que em mostren amb satisfacció la relació dels llibres publicats per l’alumnat i exalumnes de l’escola, una muntanya cal dir. També recalquen que aquesta primavera l’escola presenta una oferta formativa amb importants novetats, més de quaranta cursos sobre escriptura, literatura i humanitats, oficis de l’edició, narració i comunicació oral i seminaris. Muñoz precisa que “des de la fundació de l’escola, l’any 1998, més de trenta mil alumnes han passat per les seves aules; 2.350 ho van fer durant el curs passat. Molts d’ells han fet els primers passos d’una prometedora trajectòria literària o s’han convertit en professionals del món editorial. Cada any, més d’un centenar d’alumnes i exalumnes publiquen llibres en diferents gèneres i en diverses editorials. A l’entorn d’una quarta part han obtingut premis per les seves obres en certàmens literaris de renom.” També es mostra orgullós que l’escola d’escriptura sigui un referent internacional en l’ensenyament de l’escriptura creativa, de l’escriptura literària, i continuï sent l’escola d’escriptura més gran d’Europa i la segona del món, després de la de Nova York. Per corroborar-ho m’ensenyen una llista d’alumnes reconeguts: Marta Orriols (Òmnium de novel·la 2018), Pol Beckmann (Llibreter 2019), Anna Monreal (premi Casero 2018 i Rodoreda 2020), Miguel Ángel Martín (premi Círculo de Lectores) i Carlota Gurt (Rodoreda 2019).
Laboratori de Lletres
Parlem també amb l’escriptora Laia Fàbregas, que després de tornar d’Holanda va entrar al Laboratori de Lletres, per on passen entre mil i mil cinc-cents alumnes cada any: “M’hi vaig afegir el 2012 i des del 2014 en soc la directora. Em vaig engrescar amb la direcció quan vaig veure que mancava una manera d’ensenyar l’escriptura als alumnes que treballen de manera intuïtiva. La majoria d’escoles d’escriptura i de manuals sobre escriptura treballen a partir de pautes, d’esquemes i de processos tancats que expliquen com escriure una obra narrativa. Nosaltres busquem la manera d’acompanyar l’alumne que ho necessiti en un procés més orgànic, més guiat per la intuïció i no tant per les pautes. També guiem els alumnes racionals, és clar, perquè també n’hi ha dels que els funcionen les pautes i esquemes previs, però donem lloc a fer que l’alumne a qui no li funciona el procés racional descobreixi que també pot treballar de manera intuïtiva. Fem des de tallers de tres hores per a principiants, passant per cursos trimestrals i anuals, fins al màster en creació literària de dos anys per a alumnes que es volen dedicar a l’escriptura.” Fàbregas m’explica que els cursos poden ser presencials, virtuals o per videoconferència.
