Música

Crònica

Els Morat, a dalt de tot

Ho van tornar a fer. El grup colombià Morat ja és un clàssic de les nits de Cap Roig des de fa cinc estius (excepte el lapse pandèmic del 2020), amb un públic fidel, entusiasmat i amb passió per cantar i ballar fins a l’extenuació els seus grans èxits. Des que va caure a terra la cortina blanca que els amagava sobre l’escenari, els quatre nois de Bogotà van mostrar la seva cara més rockera, començant amb el sempre contundent Besos en guerra, seguit d’Al aire i un Porfa, no te vayas amb més canya que quan el canten amb Beret. Les balades no hi van faltar, com l’emotiva Aprender a quererte, que tot i que té l’aparença d’una cançó romàntica en realitat està dedicada a la lluita contra el treball infantil. I és que les cançons de Morat sempre s’associen amb l’amor i el desamor, el patiment romàntic i el desengany, però no totes ho són. Ho va dir Juan Pablo Isaza (el del barret) quan es va posar al piano per tocar Valen más, la darrera cançó que han tret. És un himne que crida a superar ferides, a veure les coses en positiu i a no deixar-se portar per les aparences. “Estem farts de les xarxes socials”, va assegurar amb contundència, deixant clar per què la van compondre. Un moment dolç que va continuar amb un canvi de color a l’escenari, vermell, per cantar Idiota i tot seguit Mi nuevo vicio, la cançó que els va obrir les portes de la fama el 2015, quan li va agradar a Paulina Rubio. Sense parar de corejar tots els temes, el públic, amb una mitjana d’edat força per sota dels trenta, es va fer còmplice de cada frase i cada comentari, sobretot quan Juan Pablo Villamil va cridar que “és una merda madurar” abans de cantar Enamórate de alguien más. Després va venir un curset intensiu amb la resta de la banda –Simón Vargas al baix amb els seus divertidíssims balls i el seu germà Martín Vargas a la bateria– sobre com es compon una cançó. El tram final del concert es va convertir en un deliri col·lectiu amb temes com Cuando nadie ve, Amor con hielo, París, Llamada perdida i l’apoteòsica Cómo te atreves. Ja ho deia una fan a la sortida: “Quan des de la primera cançó tothom està dret, és que els de dalt de l’escenari estan molt i molt amunt.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

setmana dels rahola

Tomàs Alcoverro: “Qui es pensa que sap alguna cosa de l’Orient Mitjà, s’equivoca”

girona
art

El Kastell de la Bruguera de Púbol obre diumenge les seves portes al públic amb música i altres activitats

púbol
INSTITUCIONS

La directora de l’IVAM renuncia al càrrec pels “atacs continuats” que rep de VOX

BARCELONA
Arquitectura

El vessant més ocult de la Costa Brava

Girona
Cultura

Maria Rosa Ribas, compositora i pianista

música

Sak Noel: de ‘Loca People’ a Los Angeles i els Grammy Llatins

la cellera de ter
ART HÍBRID

Fontcuberta ‘truca’ el dol per l’amor trencat en l’aparició de l’Alzheimer

BARCELONA
Cultura

Tony Ganios, actor estatunidenc famós per la seva aparició a ‘Porky’s’

EQUIPAMENTS

El CCCB impulsa un programa de residències en el seu 30è aniversari

BARCELONA