Cultura

La descoberta d'una escultura de Verdaguer al santuari de la Mare de Déu del Mont dóna el tret de sortida a l'Any de la Renaixença

Cultura

Unes 700 persones s'han apropat aquest diumenge al santuari de la Mare de Déu del Mont per assistir a la descoberta d'una escultura en bronze de mossèn Cinto Verdaguer, en homenatge a les seves llargues estades a aquesta atalaia de l'Empordà –des d'on es va inspirar per escriure el poema èpic Canigó– i per així donar el tret de sortida al 175è aniversari de l'inici de la Renaixença. El bisbe de la Diòcesi de Girona, Carles Soler, sota la mirada atenta del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i de l'abat emèrit de Montserrat, el pare Sebastià Maria Bardolet, ha estat l'encarregat de beneir el conjunt escultòric, obra de l'artista olotí Joan Ferrés.

'Per mi és un gran sentiment, una satisfacció molt gran poder veure la meva obra ja a lloc', ha comentat Ferrés, visiblement emocionat. 'No saps com reaccionar, és tan emotiu, i l'acompanyament que he tingut tampoc me l'esperava', ha continuat l'escultor olotí fent referència a la nodrida representació política i eclesiàstica que s'ha donat cita dalt del santuari, a 1.124 metres d'alçada. 'Pensava que hi hauria gent però això s'ha desbordat', ha reiterat Ferrés, que considera aquesta escultura com una de les seves grans obres 'i que, ara que sóc gran, quedarà aquí dalt per sempre'.

La figura en bronze, d'uns dos metres d'alçada, mostra un Cinto Verdaguer assegut amb una llibreta en una mà i un llapis a l'altra, 'que és com sempre anava, segons em van explicar a l'hostatgeria', ha recordat l'artista. Tot i que pugui semblar estrany, l'escultura dóna l'esquena a l'emblemàtica muntanya del Canigó però tot té una explicació. 'Dóna el cas que el sol l'il·luminava massa l'esquena i llavors no quedava bé perquè l'escultura necessita de contrastos i ombres perquè quedi retallada i en relleu', ha explicat Ferrés, que amb l'arquitecte va considerar que seria millor posar-la en la posició actual, mirant cap al sud.

Segons el president del Patronat de la Mare de Déu del Mont, Xavier Vergés, el monument a Verdaguer s'ha de convertir a partir d'ara en un 'símbol' a partir del qual la gent del poble es pugui identificar amb la cultura i l'esperit català. 'Que faci que la gent pugi aquí dalt i quan sigui aquí reflexioni en termes de país; això és important per Catalunya i per tot allò que representa', ha assenyalat Vergés, que ha recordat que l'escultura és fruit d'un llarg procés de set anys plens d'entrebancs. 'Ja en el centenari de l'Any Verdaguer es va intentar, teníem la maqueta però sempre ens havien faltat els recursos econòmics', ha lamentat el president del Patronat.

Gràcies a una campanya popular s'ha anat aconseguint el finançament necessari per tal de fer realitat aquesta escultura de bronze. 'La iniciativa popular encapçalada pel senador Pere Macias ha fet que d'una forma o altra s'hagi pogut tirar endavant el projecte', ha afirmat Vergés. 'La qual cosa no vol dir que ja estigui totalment pagada', ha ironitzat el president del Patronat de la Mare de Déu del Mont, que ha animat als assistents a fer un últim esforç per acabar de sufragar els prop de 70.000 euros que ha costat el conjunt escultòric. 'De fet, falta només una miqueta', ha finalitzat Vergés.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa