Art

S’ajorna la reobertura de la seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona fins a finals del 2024

L’inici de les obres del Museu de la Necròpolis també es retarda fins l’any vinent

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) torna a retardar la seva reobertura fins a finals del 2024 a causa del “context socioeconòmic”, segons ha explicat a l’ACN la directora del centre, Mònica Borrell. La primera fase d’obres de condicionament arquitectònic i climatització de la seu de la plaça del Rei està gairebé enllestida: només falta arranjar la façana i la cornisa exterior. Enguany està previst que es liciti la museografia, tant la producció com la instal·lació. El museu va tancar portes el 2018. Havia de reobrir el 2020 però es va fixar com a nova data el primer trimestre del 2023. Ara s’ha tornat a endarrerir. També es demora el projecte del Museu de la Necròpolis, les obres del qual havien d’iniciar-se aquest gener.

Davant l’incompliment dels terminis previstos anteriorment, la directora ha subratllat que els “tempos” de les licitacions o de les obres són “complexos”. Des de la prudència, Borrell ha fixat la nova data a finals del 2024, sempre que no hi hagi “cap imprevist”. Amb tot, ha assegurat que el projecte del nou MNAT ja es troba en la “recta final”. Segons ha insistit, malgrat la pandèmia i la incertesa econòmica s’ha “avançat feina” i el projecte “no s’ha aturat”, tot reiterant que es tracta d’una obra “complexa”.

El desembre passat es va enllestir la restauració del Mosaic dels Peixos, una de les peces claus de la seva col·lecció. Borrell ha destacat la feina que s’està fent en aquest àmbit. Per exemple, la recuperació del sostre pintat de la vil·la romana dels Munts, que es podrà veure a la nova exposició permanent, o el mosaic de la Medusa, que es restaurarà enguany. Actualment, el MNAT té una exposició reduïda de 200 peces aproximadament al Tinglado 4 del Moll de Costa.

Aquest mes de gener també havien de començar les obres del Museu de la Necròpolis, segons l’anunci fet pel ministre de Cultura, Miquel Iceta, a finals de maig de l’any passat. Iceta va assegurar una inversió de 7 milions d’euros per l’equipament que fa més de 30 anys que està tancat. La directora del MNAT, de qui depèn també aquest monument, ha lamentat que és “impossible” complir aquests terminis a causa dels processos administratius.

Aquest 2023 està previst que es faci la licitació del concurs d’idees i, “si tot anés bé”, ha dit Borrell, les obres començarien a finals del 2024. La idea inicial era intervenir en la coberta de l’espai funerari amb una solució més eficient energèticament i eliminar barreres arquitectòniques. També restaurar algunes parts de l’edifici, tant a l’interior com a l’exterior, i substituir algunes plaques que cobreixen les tombes funeràries. Els recursos econòmics previstos provenen del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i les actuacions s’han d’executar abans del juny del 2026.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt