Llibres

Bíblia ‘vs.’ porc senglar

Sis anys després de triomfar amb ‘Els estranys’, Raül Garrigasait publica la novel·la ‘Profecia’, amb un present que albira un futur obligadament distòpic

Molta gent recorda les imatges de porcs senglars voltant pels carrers de Barcelona durant el confinament. Doncs Raül Garrigasait (Solsona, 1979) no es va inspirar en aquesta imatge per escriure Profecia (Edicions de 1984), o sí, però de manera premonitòria, perquè ja hi treballava abans de la pandèmia i aquesta i altres imatges de senglars transgredint la frontera entre Collserola i la Barcelona urbana van donar la raó a la visió de futur que estava imaginant.

Garrigasait va debutar en novel·la el 2017 amb Els estranys, que, a més de tenir èxit entre els molts lectors, va rebre els premis Llibreter, el d’Òmnium i el Setè Cel. És autor d’assajos i, potser per això, o perquè és un escriptor a qui no agraden les presses, ha trigat sis anys a repetir en novel·la.

“En aquest manuscrit el vam reconèixer, però el vam veure molt diferent, picant, divertit, endinsant-se en altres territoris”, comenta la seva editora, Laura Baena.

Profecia és una obra de resum complicat. “Hi ha un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure’s del cap unes històries antiquíssimes de profetes. I, acollint-los tots dos, una ciutat que respira com un ésser viu.” Una cosa així.

Té lloc en una Barcelona del 2025. “És un ambient diferent del que he escrit fins ara, però amb molts fils que ja hi eren en altres obres; la Bíblia és essencial i lliga amb la meva passió pels textos antics”, explica Raül Garrigasait.

“Per mi, escriure és formar part d’una determinada idea de la tradició. Un cop dins, pots introduir un gest personal. Ho he mirat de fer sempre, tant en assajos com en narrativa. I com més endins hi ets, més potent pots fer la part personal”, cosa ben certa i que no decebrà els lectors.

La frontera que comentàvem entre la natura i l’urbs és ben present. “Durant segles, el llenguatge ens ha servit per marcar distància amb la natura, per dominar-la, i la novel·la gira al voltant d’aquesta relació amb la natura. Una de les gràcies de la ficció és que pot fer present tot allò que no dominem. Ens pot recordar els orígens foscos, que també som nosaltres. La Bíblia m’interessa perquè està més a prop d’aquesta violència i ferocitat, però fent un esforç per posar-hi límits. De fet, els pols de l’obra són la Bíblia i els senglars.”

Assegura que és una obra d’imaginació, no de fantasia, que li serveix per parlar de la realitat. “Una novel·la d’imaginació pot ser una eina de coneixement sense que hagi de tenir un missatge.”

“Hi ha un esforç de documentació sobre el món dels senglars”, que presenta com una “bomba biològica”, per les moltes malalties que poden transmetre, però no ho explica amb dramatisme. “Hi ha moments de l’obra amb un to satíric que no havia fet servir gaire, i també una crítica al poder o a la impotència de la política.”

“És una novel·la que parla d’un món en transformació i que té un final ambivalent. El llenguatge profètic és el del nostre temps, també, amb conceptes com l’ecoansietat. I això, que les desgràcies del present són un missatge del futur, ve de molt antic, des de la Bíblia, és clar, per mirar que la gent es porti bé. La profecia serveix per dominar el futur, d’alguna manera”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

COMUNICACIÓ

Celebrem 45 anys de la sortida de Punt-Diari compromesos a guanyar el futur

GIRONA
MÚSICA

Curtcircuit s’expandeix pel País Valencià i les Illes

barcelona
ART

L’exposició ’Miró-Picasso’ tancarà diumenge amb una previsió de 485.000 visitants

BARCELONA
CULTURA

El pressupost de Cultura passa de 298 a 566 milions, en 4 anys

BARCELONA
ARTS ESCÈNIQUES

Cultura reserva 10 milions per impulsar teatre, circ i dansa

BARCELONA
ART

Setze galeries catalanes participaran a la fira d’art contemporani Arco

BARCELONA
CÒMIC

Jandro González dibuixa el misteri no resolt d’uns muntanyers soviètics que van perdre la vida als Urals

Barcelona
Festival del circ elefant d’or

El risc que humanitza el circ

GIRONA
FOTOGRAFIA

El FineArt Igualada fa un reconeixement al fotoperiodisme

IGUALADA