Art

A la recerca de la tomba robada

La Generalitat reclamarà al Metropolitan de Nova York el sepulcre gòtic del comte Ermengol IX d’Urgell, que va sortir de l’Estat il·legalment

El museu anuncia una macroinvestigació de les seves obres d’origen fosc

Si els fets delictius no han prescrit, la petició de devolució l’haurà de presentar el Ministeri de Cultura

L’era de la restitució de les obres d’art sostretes il·legalment ja és imparable. I el patrimoni català també en té, de víctimes d’aquests tràfics tèrbols, que anhela recuperar. El comunicat que va publicar en el seu web, la setmana passada, el Metropolitan Museum de Nova York , en què anuncia una macroinvestigació per esbrinar l’origen dubtós de centenars de peces de la seva col·lecció, obre el camí a la repatriació de la tomba gòtica del comte Ermengol IX d’Urgell. El sepulcre va ser robat als anys seixanta a la Seu Vella de Lleida i, posteriorment, va ser venut sense els permisos pertinents al Metropolitan, que l’exposa a The Cloisters, la seva secció d’art medieval.

El Departament de Cultura està preparant el procés per reclamar l’obra. En aquests moments, tot està centrat en la recollida d’informació i, al cap i a la fi, de proves. Segons fonts de l’administració, hi ha dos camins possibles: “Si els fets delictius són vigents, pertocarà liderar la petició de la devolució al Ministeri de Cultura. En cas que haguessin prescrit, la Generalitat la presentarà igualment apel·lant a criteris deontològics.”

“Som optimistes. Els museus nord-americans són molt legalistes i, si s’acredita la compravenda fraudulenta d’alguna de les seves obres, la retornaran automàticament”, subratlla l’alcalde de Castelló de Farfanya, Omar Noumri. El mausoleu procedeix de l’església de Santa Maria del castell d’aquest poble de la Noguera, que va ser la residència d’estiueig del casal urgellenc, el més poderós després del rei. El 1936, va ser traslladat a Lleida per protegir-lo dels atacs antieclesiàstics, extremament violents als temples religiosos de Castelló de Farfanya. Les ferides encara perviuen a tot el conjunt del castell, que just ara s’està restaurant (excepte l’església, pendent de ser transferida pel Bisbat) i la idea és que a finals d’any ja pugui ser visitable.

Ermengol IX va morir de petit el 1243, el mateix any que va ser nomenat comte, però no va ser fins al segle XIV que la seva família en va voler perpetuar el record amb la construcció d’aquest sepulcre de pedra policromada del mateix nivell artístic que els dels altres membres de la nissaga (però, lògicament, més petit). Tots, menys el seu, es van emplaçar al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, l’enclavament espiritual de referència dels Urgell. Aquest espectacular panteó funerari, format per quatre tombes, tampoc va tenir sort: va ser mal venut a principis del segle XX i va acabar al mateix Metropolitan, però sense saltar-se la llei, de manera que qualsevol petició de devolució és perdre el temps. Tal com va informar aquest diari, hi ha un projecte en marxa per crear rèpliques exactes dels originals .

El cas de la tomba d’Ermengol IX és radicalment diferent. Aquí sí que hi ha partit per jugar i per guanyar. Del robatori, malauradament, no hi ha el document clau: la denúncia. “El bisbe de Lleida de llavors va decidir no presentar-la per no fer soroll. Durant aquella època, es van sostreure altres obres a la Seu Vella, algunes de les quals sí que es van recuperar temps després”, explica l’historiador de l’art Alberto Velasco, que hi ha dedicat estona, a remenar arxius, per seguir les pistes de les vicissituds del sepulcre. I hi afegeix: “El que sí que es pot demostrar és que la peça va sortir fora de l’Estat espanyol sense cap autorització.” El Metropolitan va tancar el tracte el 1975 amb l’antiquari Brimo de Laroussilhe de París, encara actiu. D’aquesta dada, no se n’amaga pas, el museu, en la fitxa de la peça catalana.

Lladre i matusser. L’espoliador que va entrar a la Seu Vella només va tenir ulls per al jacent (la tapa), on hi ha esculpida l’efígie del comte infant. El vas sepulcral i els seus dos suports en forma de lleó es van quedar allà. Més tard, es van integrar als fons del Museu de Lleida, que fa pocs anys els va dipositar al Museu de la Noguera. I just va coincidir que va reaparèixer a la Seu Vella un altre fragment de l’escultura, un pinacle.

En la carta oberta signada pel director del Metropolitan, Max Hollein, s’hi diu que el museu contractarà un equip d’investigadors que aniran fins al fons per conèixer l’origen d’obres sota sospita (no avança quines, però sí que les que es van comprar entre els anys setanta i noranta són les que tenen més ombres). “Ens correspon com a gran museu implicar-nos de manera més intensa i proactiva a fer un examen a consciència de les nostres col·leccions. El que hagi entrat il·legalment a la nostra col·lecció, no hauria de formar-ne part”, sosté la nota. El Metropolitan atresora un milió i mig d’obres i ja segueix de fa temps una política de retorns a països d’arreu del món. L’any passat, en va restituir 45.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat literària

Pierre Lemaitre quan escriu transpira, no s’inspira

Barcelona
Cultura

Marcel·lí Güixens, membre històric i excap de colla dels Nens del Vendrell

Crítica

El rei va despullat

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA