La pianista japonesa d’origen alemany, Ingrid Fujiko Hemming va morir el dia 21 d’abril, a l’edat de 92 anys, segons ha anunciat aquest dijous la seva fundació. Era coneguda amb el sobrenom de la pianista tardana, i la seva interpretació més popular va ser La campanella de Franz Liszt.

Va néixer a Berlín i era filla d’un arquitecte i dibuixant suec i una professora de piano japonesa. De ben petita va mudar-se amb la família al Japó, on va ser escolaritzada i va començar a aprendre a tocar al piano de la mà de la seva mare. Era considerada una nena prodigi i la seva primera actuació va ser a l’edat de 17 anys. Després de llicenciar-se en Belles Arts i Música a Tòquio, va iniciar la seva carrera professional on de seguida ja va ser recompensada amb diferents premis musicals d’alt prestigi. A l’edat de 28 anys va traslladar-se a Alemanya per aprofundir en els seus estudis i després a Viena. Uns anys més tard, durant un concert a la mateixa capital austríaca, un atac de febre va causar-li la pèrdua de l’oïda. Va haver d’aturar-se durant un temps i es va instal·lar a Estocolm per recuperar-se. El 1995, ja recuperada, va traslladar-se novament al Japó. El 1999, als 60 anys, la cadena japonesa NHK va emetre un documental sobre ella Fuzjko: a pianist of silence & solitude. El documental va tenir grans audiències i de cop la va fer saltar a la fama provocant que el seu àlbum de debut La campanella aconseguís vendre més de dos milions de discos i es convertís, l’any 2000, en l’àlbum clàssic de l’any, guanyant el Gold Disk Awards.